MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op105 (23 / November / 2024)

Deslledó, Ponç (fl. 1438). Receptari de Ponç Deslledó

Publicació de la fitxa: 2012-05-18
Darrera modificació: 2016-07-17
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Deslledó, Ponç (fl. 1438)
Títol regularitzat:Receptari de Ponç Deslledó
Llengua:Català
Data:estimada - c. 1438
Lloc:Mallorca
Notes sobre la datació:Datació i localització del ms.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Receptari mèdic domèstic
Matèries:Medicina - Farmacologia
Història natural - Vegetals
Medicina - Ginecologia, obstetrícia i cosmètica

Contingut

Consistència:completa

Continguts

Índex de continguts
(rúbriques o epígrafs):
(1) «De tenasmon»; (2) «En axò matex»; (3) «En axò matex»; (4) «En axò matex»; (5) «En axò matex»; (6) «Per matar cuchs»; (7) «Per dissolre les humors grosses»; (8) «Per ablanir les canals dels pits»; (9) «Contra lo decorriment de la relma vella»; (10) «Contra mal d'asma»; (11) «A dissolra humors»; (12) «Contra dolor de budells»; (13) «En axò matex»; (14) «En axò matex»; (15) «Per matar cuchs»; (16) «En axò matex»; (17) «En axò matex»; (18) «Per mal de morenes»; (19) «Per fer urinar»; (20) «Per curar pons»; (21) «De la propietat del senet»; (22) «Per foscura d'uylls»; (23) «A úlceres de bocha»; (24) «De la propietat de la lengua bovina»; (25) «De la propietat del màstech»; (26) «De la propietat del cever»; (27) «De la propietat del lignum àloes»; (28) «Galangau, quina és la sua propietat»; (29) «De la propietat de les violes»; (30) «Per los pits»; (31) «Per strènyer-lo»; (32) «De la propietat de la regualècia»; (33) «De les medicines que són bones de jaure ab fembra e que multipliquen l'esperme»; (34) «De les medicines qui tollen de jaure ab fembra»; (35) «Per strènyer-lo»; (36) «Per axò matex»; (37) «A mal d'exir»; (38) «Per fer avorrir lo vi»; (39) «Per dona qui·s vulla enprenyar»; (40) «Per dona qui no ha let»; (41) «Per fer pixar la fleuma»; (42) «Per dona qui·s vulla emprenyar»; i (43) «Letovari de vida».

Sinopsi

Sinopsi:Receptari terapèutic (domèstic) copiat per un professional de l'escriptura a partir d'una font anterior desconeguda, en un volum d'obres d'Eiximenis, per a ús del mercader mallorquí Ponç Deslledó.

compilat pel seu autor a partir de diverses fonts.
Públic/intenció:El mercader Ponç Deslledó i la seva família.
Públic/intenció:Profans
Usuari

Transmissió

Manuscrits:París - BnF - Manuscrits: Esp. - 57 - 313v-318r

Bibliografia

Catàlegs i repertoris:Mettmann (1983), "La littérature didactique en ...", § ***
Soriano - Sabaté - Beltran (2002-2003), "Textos mèdics inèdits medievals ...", pp. 338-339
Bibliografia:Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 120
Cifuentes i Comamala (2016), "El receptari mèdic baixmedieval ..."

Observacions

Receptari amb quaranta-tres ítems copiat per la mateixa mà que la resta del manuscrit, amb diversos remeis contra els problemes gastrointestinals, les morenes, la concepció i l'infantament, les virtuts de diverses herbes, potser extretes de Odó de Meung, Macer (pseudo), De viribus seu de virtutibus herbarum [Màcer], etc. L'adscripció al mercader mallorquí Ponç Deslledó es dedueix del colofó datat del text 1 del ms.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).