MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom9998 (01 / June / 2026)

Alemany, Joan (fl. València - Tortosa, 1378)

Creació de la fitxa: 2024-10-03
Darrera modificació: 2026-05-06
Comentaris
Rellotger d'origen alemany que, en l'any 1378, construí el primer rellotge mecànic de la ciutat de València. Aquest mateix any també construí un rellotge mecànic a Tortosa. creiem que aquest rellotger no se'n va anar de la península Ibèrica, ja que posseïm referències de la seua possible activitat en aquests territoris fins a finals del segle XIV. L'any 1378, a la fàbrica del rellotge de la catedral de Tortosa, el constructor del rellotge mecànic era anomenat Johannes, per la qual cosa és molt probable que es tractara d'Alemany. Així mateix, creiem que aquest rellotger també va poder treballar a la catedral de Toledo. Entre 1383 i 1386 hi ha constància que un tal Joan de València (Ioan de Valençia) va treballar en el desmuntatge del rellotge del cor i el seu tardó per al seu posterior muntatge al polpìt, participant a més en l'obra de la catedral, enderrocant murs i realitzant altres tasques d'obra pròpies de molts d'aquests tècnics. Probablement va residir a València al carrer de la Boatella cap a 1394. — Formes antigues del nom: «Johannes Alamanus» (llatí), «Alamany» (català).
Bibliografia
Sanchis Sivera (1914), "Relojes públicos en Valencia en ..."
Roca Traver - Ferrer Navarro (2005), Historia de la cultura valenciana
Criado Mainar - Borque Ramón (2015), El «Relox viejo» de Veruela: un ...

Javier Serna Box

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).