MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom9995 (05 / July / 2025)

Bovelli, Antonio (fl. Avinyó, 1353 – Magallón, 1358)

Creació de la fitxa: 2024-10-02
Darrera modificació: 2025-07-03
Categoria social i professional
rellotger
Activitat professional
Patró: Papa Innocenci VI
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Aragó (regne) - Estats Pontificis - Rosselló i Cerdanya (comtats)
Localitats: Avinyó [Avignon] - Magallón - Perpinyà
Comentaris
Ensostrador, plomer («coopertor et operarius plumbi», «plomberius») i rellotger, de suposat origen itàlic. Treballà com a ensostrador i plomer per al papa Innocenci VI (1282/1292 – 1362), a Avinyó. El 1353, al capdavant d'altres operaris, feu les canonades d'aigua de plom del jardí del Palau dels papes. L'any següent refeu, amb el mateix material, la coberta de la torre principal del palau, afectada per un incendi. L'últim document en què consta com a habitant a Avinyó («morante Avinione») és de maig de 1354. Encara que no hi ha dades anteriors sobre la seva activitat com a rellotger, el 1356 el rei Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) li encomanà la construcció d'un rellotge mecànic per al castell de Perpinyà, administrada per Ramon Sanç (fl. 1356), que va finalitzar el mateix any. Hi va treballar al capdavant d'una companyia de divuit obers avinyonesos, de la qual devia ser el capataç Vicenç de Divio (fl. 1356). Des d'almenys desembre de 1357 era rellotger de la casa del rei. Aquell any li fou encomanat el trasllat de dues bombardes («ballestes de tro») comprades a Barcelona fins a Magallón (Camp de Borja, Aragó), al front de la guerra amb Castella. — Formes antigues del nom: «Antonius Bouelli» (llatí), «Anthoni Bouell», «Anthoni Boueyl», «Anthoni Bonell», «Anthoni Bouer de Liga» (català). Cal considerar prioritària la forma amb -u- de la seva àpoca de 1356, més que les dels funcionaris reials, variables i en algun cas evident fruit de la confusió gràfica u/n. Fa estrany que en català mai aparegui la forma amb -i final; això fa sospitar que podria no ser italià com s'ha suposat, sinó potser occità o de més al nord. La forma «Bouer de Liga», si és que és el mateix personatge, potser remet a Lieja, a Valònia (en való Lîdje).
Bibliografia
Camós i Cabruja (1936), "Dietari de l'obra del rellotge i ...", p. 425, pàssim ("Antoni Bovell")
Beeson (1982), Perpignan 1356: The Making of a ..., p. 81, pàssim ("Anthoni Bonelli")
Zanetti (2017), Janello Torriani and the Spanish ..., p. 141 ("Antonio Bovelli")
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 782, f. 317r – Rendició de comptes, Reial – 31 agost 1358
Relacionat als documents
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 2435, f. 8r – Rendició de comptes, Reial – 1356

Javier Serna Box; Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).