MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom9990 (22 / November / 2024)

Vecchio, Pietro (fl. València, 1437 – València, 1466)

Creació de la fitxa: 2024-10-01
Darrera modificació: 2024-10-01
Categoria social i professional
rellotger
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: València (regne)
Localitats: València
Comentaris
Rellotger de la ciutat València des de 1439 fins a 1466, possiblement d'origen napolità i familiar de Jacopo Vecchio (fl. 1419). En 1437, va ser artífex del rellotge mecànic del palau real de València i en anys posteriors es va encarregar de la seua cura i restauració. En 1449 va finalitzar un rellotge mecànic amb esfera per a la sala del consell de la ciutat, un any després va construir un altre per a la llotja de València i en 1458 va dur a terme un instrument similar per a la vila d'Alzira. Joan del Poyo li va succeir en el lloc de rellotger de la ciutat en 1466. No obstant això, Pietro no sols es va dedicar a la rellotgeria. Entre 1437 i 1440 va fer treballs d'artilleria militar, entre 1444 i 1456 va fer treballs de anivellament del terreny i va traçar séquies, i en 1447 es va encarregar de supervisar la rehabilitació de la ciutat de València després del gran incendi de la Plaça del Mercat.
Sabem que va tindre una filla anomenada Isabel Vecchio, qui va contraure matrimoni amb el batifuller Alfons d'Aguilar, i també un fill de nom desconegut al qual van cremar per sodomita en 1463.
Bibliografia
Rubio Vela (2020), "Pietro Vecchio, un polifacètic ..."

Javier Serna Box

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).