MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom9986 (22 / November / 2024)

Grony, Francesc (fl. Barcelona, 1323 – 1355)

Creació de la fitxa: 2024-10-01
Darrera modificació: 2024-10-13
Categoria social i professional
batlle - ciutadà - conseller/jurat/paer
Comentaris
Ciutadà de Barcelona, membre prominent de la burgesia de la ciutat i l'últim que es coneix de la branca principal de la famíla. Fill de Tomàs Grony i d'Estàcia. Fou batlle de Barcelona (1338), jurat del Consell de Cent (1342) i conseller en cap de la ciutat (1330, 1343 i 1346). Casat amb Ramona, que morí el 1341, i després amb Margarida. Tingué dues filles, Margarida i Antònia. Terratinent destacat, tenia possessions entre Badalona i Santa Coloma de Gramenet. Com a herència familiar, fou senyor de part de la torre Baldovina, a Santa Coloma de Gramenet, on residí sovint, i que després passaria a la Pia Almoina de la catedral de Barcelona. Com els seus avantpassats, també fou patró de la capella i de l'hospital de Caldes d'Estrac. Feu testament el febrer de 1355 i probablement morí el mateix any. — Formes antigues del nom: «Ffrancischus Grunii», «Ffranciscus Grunni» (llatí).
Bibliografia
Batlle i Gallart - Busquets - Navarro Molleví (1989), "Aproximació a l'estudi d'una ..."
Batlle i Gallart - Ferrer i Mallol - Mañé i Mas - Mutgé i Vives - Riera i Viader - Rovira i Solà (2007), El «Llibre del Consell» de la ...
Alarcon i Campdepadrós (2022), «Per virtut e gràcia de ...
Esmentat als documents
Barcelona - ACB - Processos – Processos civils, Procés per l'herència de Margarida, muller de Francesc Grony, 1356-1361 – Procés, Reial – 1356 - 1361

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).