MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom994 (22 / November / 2024)

Taranta, Valesc de (fl. 1382 – 1426)

Creació de la fitxa: 2010-03-17
Darrera modificació: 2020-08-04
Categoria social i professional
físic - llicenciat - metge
Comentaris
Metge portuguès. Estudià arts a Lisboa i medicina a les universitats de París i Montpeller, on obtingué el grau de llicenciat el 1387. Exercí a Bordeus i tot seguit fou contractat per Gastó (III) de Foix, Febus (1343 – 1391), i els seus successors, període durant el qual va escriure gran part de les seves obres: (1) Tractatus de epidemia et peste (1401); (2) Philonium (o Practica), començat el 1418, als 36 anys d'exercir la medicina; (3) Chirurgia (1428); (4) De regimine sanitatis (perdut?); (5) Liber vocabulorum (perdut?). -- El seu nom presenta moltes variants a les fonts: Valesco [Valasco, Velasco] de Taranta [Tharanta, Taranto, Tarenta]; Velasco de Taranta, a l'ed. castellana de (1); «Valasco de Taranto», a l'ed. catalana de (1). Porbase prioritza Vasco de Taranta. York 2016 opta per Valesco de Taranta.
Bibliografia
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ..., s. v.
Jacquart (1979), Supplément [à] Ernest ..., s. v.
York (2004), Experience and Theory in Medical ...
York (2016), "Writing about medicine per viam ..."
Enllaços
Library of Congress
BnF Data
Porbase
VIAF
Variants del nom
Taranta, Valescus de
Tarenta, Vasco da
Taranta, Valascus de
Tarenta, Valescus de
Tarenta, Valascus de
Taranto, Valasco de

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).