MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom9934 (22 / November / 2024)

Tregurà, Jaspert de (fl. Paracolls, c. 1328)

Creació de la fitxa: 2024-09-28
Darrera modificació: 2024-09-28
Categoria social i professional
ambaixador - cavaller - governador
Activitat professional
Patró: Rei Jaume II de Mallorca - Patró: Rei Pere III el Cerimoniós
Àrea d'activitat
Territoris: Rosselló i Cerdanya (comtats)
Comentaris
Cavaller del Vallespir. Cavaller. El 1328 era procurador de Pere Galceran de Pinós de cara a la sentència arbitral sobre les baronies de Josa i la Vansa. Fou un personatge important a la cort de Jaume III de Mallorca (1315 – 1349), el qual, pel febrer de 1341, l'envià d'ambaixador prop de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) per explicar-li les raons per haver trencat el vassallatge que devia al rei de França pel domini de Montpeller. Acompanyà al monarca mallorquí al seu accidentat viatge a Barcelona el 1342. Desposseït Jaume de Mallorca per Pere III, acatà el nou monarca, que el tindria en gran consideració. El 1351 era un dels signants de la constitució del ducat de Girona a favor del nou nat príncep Joan, el futur Joan I. El 1356 era assessor del governador del Rosselló. El 1364 acompanyà a Avinyó l'infant Pere d'Aragó (1305/1306 – 1381), oncle de Pere III, per tal d'entrevistar-se amb el papa Urbà V.
Enllaços
Dadescat

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).