MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom9931 (25 / November / 2024)

Dessoler, Llorença (fl. Barcelona, 1353 – 1367)

Creació de la fitxa: 2024-09-27
Darrera modificació: 2024-10-02
Categoria social i professional
apotecari/especier
Activitat professional
Privada i rei - Privada i reina
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Apotecària, ciutadana de Barcelona. Durant les dècades de 1350 i 1360 lliurà una gran quantitat de productes a la cambra del rei Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) i de la reina Elionor de Sicília (1325 – 1375). També serví la resta de la població, inclosos membres de l'oligarquia, com Francesc Grony (fl. 1323 – 1355). Activa a partir de la mort de Llorenç Dessoler (fl. 1330 – 1348), del qual devia ser filla i successora a l'obrador. Anteriorment (Cifuentes 1993; Ferragud 2005), s'havia proposat identificar-la amb la vídua d'aquest apotecari, Sobirana (esposa de Llorenç Dessoler) (fl. 1375 – 1381), però ara no ens sembla una hipòtesi encertada. — Formes antigues del nom: «Lorença dez Soler» (català).
Bibliografia
Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., pp. 350, 356, 390 i 392 ("Llorença des Soler")
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., p. 76 ("Llorença des Soler")
Variants del nom
Soler, Llorença des
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 336, f. 42v – Tresoreria, Reial – gener 1354
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 464, f. 83r – Tresoreria, Reial – maig 1354
Esmentat als documents
Barcelona - ACB - Processos – Processos civils, Procés per l'herència de Margarida, muller de Francesc Grony, 1356-1361 – Procés, Reial – 1356 - 1361

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).