MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom9919 (22 / November / 2024)

Montllonch, Guillem de (fl. Lleida, 1390 – 1413)

Creació de la fitxa: 2024-09-25
Darrera modificació: 2024-09-25
Categoria social i professional
ferrer - rellotger
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Lleida
Comentaris
Mestre manyà, conegut també com mestre Guilló, treballà a la Seu Vella de Lleida desde l'any 1390 fins a l'any 1413. És nomenat diverses vegades ferrer, serraller i «manyà de la ciutat de Leyda». Tenia oberta una ferreria a la Plaça de la Cadena, que J. Lladonosa situa en la parròquia de Sant Andreu, on la tenia també el ferrer Francesc Aguillaniu. Mestre Guilló, a més de ser el ferrer que treballà més anys a la Seu de Lleida, també va ser el que va tenir una participació més activa. Realitzà pràcticament totes les feines de serraller que es feren a la Seu i fou encarregat de condicionar el rellotge. Segons Argilés, el fet que li encomanessin les reparacions, fa pensar que no seria un ferrer qualsevol, sinó que gaudiria d'uns certs coneixements específics sobre la seva maquinària. El 6 d'abril de 1403, firmà uns capítols que l'obligaven a tenir cura del bon funcionament del rellotge. Mestre Guilló també forjà els entramats de ferro sobre els quals s'havien de col·locar els vidres de futures vidrieres.
Bibliografia
Argilés Aluja (1993-1994), "El rellotge medieval de la Seu ..."
Amenós (2007), "Catàleg de ferrers documentats ..."

Javier Serna Box

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).