MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom9911 (14 / January / 2026)

Alcafaç, Çaat (fl. València, 1362 – 1365)

Creació de la fitxa: 2024-09-25
Darrera modificació: 2026-01-01
Categoria social i professional
alcadi - musulmà
Comentaris
Sarraí de València. El 1362 fou nomenat alcadi substitut temporal de l'aljama dels sarraïns de València en lloc de Faraig de Bellvís (fl. 1339 – 1387), menescal del rei, que detenia aquest càrrec vitalíciament però que llavors estava ocupat a la cort servint Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) com a menescal (Boswell 1977). El 1365, essent alcadi de l'aljama de Xàtiva, fou destituït pel rei, a instància i en favor de Faraig, que reclamava el càrrec, el qual el nomenà substitut tot seguit (Boswell 1977; Febrer 1986; Ferrer 1995). Aquell mateix any fou comissionat pel rei per veure el cas de Fàtima, l'esposa de Faraig, contra l'anterior alcadi i llavors alcadi susbtitut, per incompatibilitat de Faraig, i també un altre cas d'aquest contra els hereus d'Abrahim Abenxoa (fl. 1343 – 1365), que havia estat menescal de la reina Elionor de Sicília (1325 – 1375), i d'Abrahim Abenxoha, fill d'Azmet Abenxoha, menescal d'Alfons III el Benigne (1299 – 1336) (Boswell 1977; Ferrer 1995). — Formes antigues del nom: «Çaat Alcafaç» (llatí i català), «Çaat Alcafaz» (llatí), «Çaat d'Alxafaç» (llatí), «Çahat Alcafaç» (llatí i català), «Açaç [Açat] Alcafaç» (català).
Bibliografia
Boswell (1977), The Royal Treasure: Muslim ..., pp. 46-48 ("Çaat Alcafaç")
Febrer Romaguera (1986), "Los Bellvis una dinastía ...", p. 281 ("Çaat Alcafaç")
Ferrrer i Mallol (1995), "La morería de Xátiva ...", pp. 192-193 ("Çaat Alcafaç")
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 966, f. 138v – Nomenament, Reial – 28 desembre 1362

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).