MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom991 (27 / abril / 2024)

Ferrández de Luna, Lope (m. Saragossa, 1382)

Creació de la fitxa: 2010-03-17
Darrera modificació: 2023-07-12
Categoria social i professional
arquebisbe
Comentaris
Eclesiàstic aragonès. Bisbe de Vic (1348-1351) i arquebisbe de Saragossa (1351-1380). Conseller de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387), per enàrrec del qual defensà Saragossa i Calataiud durant la guerra de Castella. Promogué la construcció de la capella mudèixar de San Miguel, dita la Parroquieta, a la catedral de Saragossa, on és enterrat en un magnífic sepulcre gòtic en el qual apareixen representants el rei Pere i la reina Sibil·la de Fortià (c. 1350 – 1406).
Enllaços
Wikipedia AR
Wikipedia ES
Destinatari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1240, f. 145r – Lletra, Reial – 6 febrer 1374
Esmentat als documents
Saragossa [Zaragoza] - ACNA - Protocolos notariales – Sancho Martínez de la Peyra, 1Abajo/1, núm. 19 [4527], f. 270rv – Certificat, Notarial – 22 agost 1372
Ordenant als documents
Saragossa [Zaragoza] - ACNA - Protocolos notariales – Vicente Rodiella, 9/2, núm. 51 (1372), f. 118rv – Àpoca, Notarial – 11 agost 1372

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).