MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom990 (27 / abril / 2024)

Riudor, Sanz de (fl. Lleida - Saragossa, 1365 – c. 1375)

Creació de la fitxa: 2010-03-17
Darrera modificació: 2023-07-27
Categoria social i professional
físic - mestre - metge - professor
Activitat professional
Autor - Ensenyament - Patró: Eclesiàstic - Patró: Noble - Privada i eclesiàstics - Privada i infant - Privada i reina
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Llicenciat en medicina
Mestre en arts i medicina
Professor en medicina
Àrea d'activitat
Territoris: Aragó (regne) - Catalunya (Principat) - València (regne)
Localitats: Lleida - Sagunt [Morvedre] - Saragossa [Zaragoza] - Tortosa
Comentaris
Metge (físic), de Saragossa. Mestre en arts i en medicina. Fou metge de l'arquebisbe de Saragossa Lope Ferrández de Luna (m. 1382). Cap a 1365 escrigué un tractat de pesta en llatí (Regimen contra epidimiam) per al prelat i per al profit general (Cardoner 1957). En la primavera de 1365 assistí puntualment l'infant Joan, després Joan I el Caçador (1350 – 1396), a Saragossa, i al juliol l'acompanyà al setge de Morvedre (actualment, Sagunt, llavors ocupat pels castellans), on l'infant anà a trobar el seu pare Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387), i tot seguit a Tortosa (Roca 1929). Regentà la càtedra de medicina de l'Estudi General de Lleida durant el curs 1365-1366, a proposta dels paers de la ciutat, que el feren cridar pel rei (Lladonosa 1969, 1974). El 1367 encara era a Lleida, exercint de metge del comte Pere (II) d'Urgell (1340 – 1408). Aquell any la reina Elionor de Sicília (1325 – 1375) el reclamà de Lleida a Saragossa i després de Lleida a Pina (Saragossa) per assistir-la en unes malalties (Cardoner 1973). Tot seguit retornà a Saragossa, on des de 1370 fou administrador dels béns que Pedro de Torrellas (fl. 1359 – 1405) i els seus germans tenien a la ciutat, fins que aquests arribaren a la majoria d'edat, el 1372 (Ferragud 2005). El 1371 els paers de Lleida l'intentaren convèncer perquè tornés a la ciutat, però no és clar que ho aconseguissin (Lladonosa 1969, 1974). L'agost del 1372 encara percebia una pensió anual de l'arquebisbe de Saragossa. Aquell any visità la germana del batlle de l'arquebisbe, malalta a Jarque (Saragossa). El maig de 1373, esmentat com a llicenciat en medicina, cobrà, a Saragossa, 200 florins d'honoraris per haver assistit el castellà d'Amposta Juan Fernández de Heredia (c. 1310 – 1396) (Blasco 1995). El febrer de 1375 ja era mort i els seus germans i hereus, Jaime i Brocard Gorniu, havien de fer reclamacions derivades del testament, on s'havia fet anomenar professor en medicina. — Formes antigues del nom: «Sanccius de Rivodoro» (llatí, cancelleria reial), «Sanccius de Riva Aurea» (llatí, al ms.), «Sans de Ridaure», «Sanç de Ribaure» (català, escrivà de l'infant), «Sanç Riudor», «Sanç de Riudor» (català, escrivà de la reina), «Sanç de Río d'Oro», «Sanz de Riudor» (aragonès, notaris de Saragossa).
Bibliografia
Roca (1929), Johan I d'Aragó, p. 34 ("Sanç de Ribaura")
Cardoner i Planas (1957), "Un texto medieval acerca de la ..."
Lladonosa i Pujol (1969), La Facultat de Medicina de ..., pp. 24-25
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp. 51, 59, 161, 209, 272 i làm. XI ("Sanç de Riudor o de Ridaura")
Lladonosa i Pujol (1974), Noticia histórica sobre el ..., pp. 76 i 443 ("mestre Sanç")
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Sanç de Riudor (o de Ridaura)'
García Ballester (1994), "La medicina en la España ...", p. 637
Blasco Martínez (1995), "Médicos y pacientes en las tres ...", pp. 158n i 171n
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., p. 83 ("Sancho de Riudor")
Gort Riera (2016), L'Estudi General de Lleida al ..., p. 44
Variants del nom
Riva Aurea, Sanccius de
Ridaura, Sanç de
Atorgant als documents
Saragossa [Zaragoza] - ACNA - Protocolos notariales – Sancho Martínez de la Peyra, 1Abajo/1, núm. 19 [4527], f. 227v – Àpoca, Notarial – 1 agost 1372
Saragossa [Zaragoza] - ACNA - Protocolos notariales – Sancho Martínez de la Peyra, 1Abajo/1, núm. 19 [4527], f. 373v – Procura, Notarial – 17 novembre 1372
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 490, f. 55r – Tresoreria, Reial – juliol 1367
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 490, f. 85r – Tresoreria, Reial – octubre 1367
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 576, f. 57v – Tresoreria, Reial – juny 1365
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 576, f. 64v – Tresoreria, Reial – agost 1365
Lleida - AML – Consell General, reg. 400, f. 26v – Enfranquiment, Municipal – 1 juliol 1366
Lleida - AML – Consell General, reg. 400, f. 65r – Enfranquiment, Municipal – 28 abril 1367
Saragossa [Zaragoza] - ACNA - Protocolos notariales – Sancho Martínez de la Peyra, 1Abajo/1, núm. 19 [4527], f. 224r – Certificat, Notarial – 1 agost 1372
Saragossa [Zaragoza] - ACNA - Protocolos notariales – Sancho Martínez de la Peyra, 1Abajo/1, núm. 19 [4527], f. 270rv – Certificat, Notarial – 22 agost 1372
Saragossa [Zaragoza] - ACNA - Protocolos notariales – Vicente Rodiella, 1373, f. 122r – Àpoca, Notarial – 27 maig 1373
Saragossa [Zaragoza] - ACNA - Protocolos notariales – Vicente Rodiella, 9/2, núm. 51 (1372), f. 118rv – Àpoca, Notarial – 11 agost 1372
Testador als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1626, f. 137rv – Sentència, Reial – 5 febrer 1375

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).