MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom987 (23 / November / 2024)

Bartomeu de Pisa (San Concordio, Pisa, 1262 – Pisa, 1347)

Creació de la fitxa: 2010-03-12
Darrera modificació: 2012-05-17
Categoria social i professional
jurista - professor - religiós OP
Comentaris
Canonista. Ingressà a l'orde dominicà el 1277. Estudià a Bolonya i a París, i fou lector de lògica en diversos convents abans de retornar a Pisa vers 1330, on restà fins a la seva mort. Cèlebre com a predicador, poeta en llatí i en italià, i professor de dret canònic i civil. La seva obra més influent i popular fou la Summa de casibus conscientie, un resum en ordre alfabètic de filosofia moral i de dret canònic, pensat com a manual de confessors, de gran difusió durant els segles XIV i XV, també en traducció vernacla (italià: Summa Pisanella o Maestruzzo) i que s'imprimí a partír de 1473.
Enllaços
http:/​/​www.treccani.it/​enciclopedia/​bartolomeo-da-s ...
http:/​/​it.wikipedia.org/​wiki/​Bartolomeo_da_San_Conc ...
Variants del nom
San Concordio, Bartolomeo da
Sancto Concordio, Bartolomeus de
Bartolomeus Pisanus

Teresa Huguet, Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).