MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom983 (20 / maig / 2024)

Dalmases i Ros, Pau Ignasi de (Barcelona, 1670 – 1718)

Creació de la fitxa: 2010-03-10
Darrera modificació: 2021-03-22
Categoria social i professional
bibliòfil - diplomàtic - historiador - noble
Comentaris
Diplomàtic, erudit i historiador. Fill del mercader Pau de Dalmases i Castells, també conegut per Pau de Dalmases i Ros, de qui heretà la senyoria de Vilallonga i al qual havia estat atorgat (1685) el privilegi de cavaller. Cronista del Principat nomenat per les corts de 1701-1702 reunides per Felip V. Austriacista, Carles III, l'Arxiduc, el féu marquès de Vilallonga (1709) i el 1713 ambaixador a Londres. Acabada la Guerra de Successió, i després d'un curt exili a Londres, l'Haia i París, obtingué el perdó de Felip V i retornà a Barcelona. Reuní una notable biblioteca al seu palau del carrer de Montcada de Barcelona i fou un dels fundadors de l'Acadèmia Desconfiada (o dels Desconfiats). La seva biblioteca, gestionada per Joan Pau Colomer (c. 1656 – c. 1730/1737) i després acrescuda pel seu fill Ramon de Dalmases i de Vilana (1700 – 1740), es conserva en part a la Biblioteca de Catalunya (mss. 456-677) i a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, amb exemplars dispersos a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, a la Martinus-Bibliothek de Mainz i a la Societat Arqueològica Lul·liana de Palma.
Bibliografia
Duran (1998-2008), Repertori de manuscrits catalans ..., vol. 1.1 (1998) (AHCB)
Duran (1998-2008), Repertori de manuscrits catalans ..., vol. 1.2 (2006) (BC)
Campabadal i Bertran (2006), La Reial Acadèmia de Bones ...
Bringué i Portella (2008), La Junta General de Braços de ...
Toldrà i Sabaté (2021), "Notes de Pau Ignasi de Dalmases a ..."
Enllaços
GEC
Llull DB
MCEM
Relacionat amb els manuscrits
Barcelona - BC - Manuscrits - 472

Teresa Huguet, Lluís Cifuentes, Sadurní Martí

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).