MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom982 (23 / November / 2024)

Destorrent i Sirvent, Pere (fl. Barcelona, 1473 – 1511)

Creació de la fitxa: 2010-03-07
Darrera modificació: 2019-09-19
Categoria social i professional
conseller/jurat/paer
Comentaris
Els Destorrent van ser una notòria família del patriciat urbà de Barcelona, presents al consell municipal des de finals del s. XIII. Durant el segle XV van pertànyer a la facció moderada de la 'Busca'. En aquest període s'hi han documentat quatre individus amb el nom Pere:
- 1) Un primer Pere Destorrent, mort c. 1430, fou mercader.
- 2) Un segon Pere Destorrent (senior), fill i hereu de l'anterior, era mercader (amb negocis documentats entre 1424-1434), enllaçà matrimonialment amb els Casa-saja, una família de mercaders i banquers, i passà a viure com a rendista, raó per la qual fou obligat a abandonar el banc dels mercaders al Consell de Cent i a passar al dels ciutadans honrats (1451). Hi fou jurat des de vers 1430 fins al 1462, conseller en cap el 1460 i cònsol de la llotja. El seu germà Francesc comprà la castellania de Mataró i esdevingué cavaller. Morí el 1462.
- 3) Un tercer Pere Destorrent (junior) [i Casa-saja], fill i hereu de l'anterior, nascut c. 1415, va ser capturat a la batalla Ponça al costat d'Alfons el Magnànim (1435). Fou batlle de Barcelona (1442), jurat del Consell de Cent, com a mercader i com a ciutadà honrat (1444-1452), conseller tercer arran del cop d'estat de 1453 i conseller en cap el 1458. El 1460 fou elegit castellà de Castellví de Rosanes en nom de la ciutat. En els prolegòmens de la guerra civil participà en la conspiració dita de Sant Maties organitzada per la facció moderada de la Busca, de la qual havia esdevingut un dels caps prominents després de la mort de Carles de Viana. Pere i els altres implicats van ser executats el 19 de maig de 1462.
- 4) Un quart Pere Destorrent [i Sirvent], fill i hereu de l'anterior, protegit pel seu oncle Jaume Destorrent [i Casa-saja] (c. 1430-1499), fou conseller segon el 1486 i conseller en cap el 1495. A la primeria del s. XVI també fou veguer de Barcelona (1500-1503) i batlle reial de la ciutat. Va enllaçar amb els Desmàs, juristes de Barcelona, i posseí com els anteriors un ric patrimoni.
Bibliografia
Batlle Gallart (1964), "Una familia barcelonesa: los ..."
Batlle Gallart (1973), La crisis social y económica de ...
Batlle (1986-1987), "La oligarquía de Barcelona a ..."
Bru de Sala i de Valls - Fluvià (1998), Nobiliari del reial cos de la ..., p. 65 (Pere Destorrent, 1511)
Iglesias Fonseca (2002), "«Scrit de mà del dit deffunct» ..."
Català i Roca - Gala i Fernández (2003), "Tres consellers en cap de ..."
Maccioni (2019), Il Consolato del mare di ..., pp. 205n, 271 i 296 (3); 92n, 254, 261, 271 i 286 (2)
Enllaços
Pere Destorrent (2)
Pere Destorrent i Casa-saja (3) (articles de Jaume Sobrequés i Carme Batlle)

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).