MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom9757 (20 / August / 2025)

Mahir Cresques (fl. Figueres, 1348 – 1355)

Creació de la fitxa: 2024-07-19
Darrera modificació: 2025-07-15
Categoria social i professional
desconeguda - jueu
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Figueres
Comentaris
Jueu de Figueres, fill de mestre Cresques Elies (fl. 1341 – 1348), físic de la casa del rei Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387). El seu pare li llegà diversos llibres, entre els quals un exemplar de luxe de la traducció hebrea de l'obra d'Ibn Sīnā, Kitāb al-qānūn fī l-ṭibb, que fou robat de casa seva durant els desordres causats per la pesta de 1348 i el 1355 reaparegué en mans del cirurgià de Barcelona Bonjuhà Cabrit (m. ante 1385). Mahir apel·là al rei i aquest ordenà que se li fes justícia, si demostrava que era el seu. L'interès pel llibre sembla ser econòmic, perquè no es diu que fos metge. — Formes antigues del nom: «Mair» (llatí).
Bibliografia
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 2, pp. 111-112, doc. 17
Acusador als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 686, f. 69rv – Manament, Reial – 2 desembre 1355

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).