MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom9751 (06 / October / 2024)

Olzinelles, Bernat d' (fl. 1340 – 1364)

Creació de la fitxa: 2024-07-18
Darrera modificació: 2024-10-03
Categoria social i professional
ambaixador - conseller reial - doctor - jurista - tresorer
Activitat professional
Patró: Infant Pere de Ribagorça - Patró: Rei Pere III el Cerimoniós
Comentaris
Alt funcionari reial nascut a Tarragona. Doctor en dret. Va prendre part activa en la política del rei Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) entre el 1344 i el 1364 i tenia els càrrecs de tresorer (1340-1345 i 1348-1364), ambaixador i conseller reial. El 1344 era al Rosselló en la campanya contra Jaume III de Mallorca (1315 – 1349). El 1348 va ser a València com a llegat representant del rei per tractar amb els nobles vençuts a la Guerra de la Unió i el 1351 va participar en les deliberacions que portaren a l'aliança amb Venècia i la guerra contra Gènova. El 1354 era ajudant i assessor de l'infant Pere d'Aragó (1305/1306 – 1381), oncle de Pere el Cerimoniós, quan el rei va marxar a Sardenya a lluitar contra els genovesos. El 1355 va viatjar fins a l'illa per retrobar el rei, amb una forta suma de diners que van possibilitar el seu retorn a Catalunya. Va intervenir en les negociacions de treva amb Navarra i Castella, especialment en la pau de Terrer el 1361, durant la guerra dels dos Peres i en altres empreses privades del rei fins al 1364. Fou senyor de Calonge (que va vendre als Cruïlles el 1347), de Torredembarra, el Catllar i Vila-seca del Comú, i, des de 1349, castlà de la vila de Reus.
Enllaços
GEC
Viquipèdia
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1317, f. 87r – Manament, Reial – 13 gener 1350

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).