MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom9693 (22 / November / 2024)

Abraham Samuel Cabrit (fl. Carcassona, 1390 – Perpinyà, 1401)

Creació de la fitxa: 2024-07-08
Darrera modificació: 2024-09-05
Categoria social i professional
desconeguda - jueu
Comentaris
Jueu de Carcassona. Fill del jueu de Banyoles Samuel Cabrit. Segurament estigué relacionat amb la medicina d'alguna manera. El seu fill fou el físic Isaac Cabrit (fl. 1390 – 1453). En 1401 apareix documentat a Perpinyà (Emery 1976). Se li atribueixen une comentaris als Aforismes d'Hipòcrates (Cardoner 1956, Feliu 1996, Fontaine i Freudenthal 2013).
Bibliografia
Emery (1976), "Documents concerning some Jewish ...", p. 40
Feliu (1996), "La cultura hebrea a la Barcelona ...", pp. 137-138
Fontaine - Freudenthal - Fidora - Hames - Schwartz (2013), Latin-into-Hebrew: Texts and ..., v.1, p. 88
Cardoner i Planas (1956), "El linaje de los Cabrit en ...", pp. 365-366
Esmentat als documents
Perpinyà - ADPO - Série E: Archives notariales – reg. 5088, ff. 117v-118r – Capítols matrimonials, Notarial – 3 juny 1390

Nacho Nebot

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).