MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom962 (28 / juny / 2024)

Babra, Salvador (Manresa, 1874 – Barcelona, 1930)

Creació de la fitxa: 2010-03-01
Darrera modificació: 2016-05-17
Categoria social i professional
bibliòfil - editor - llibreter
Comentaris
Llibreter antiquari i editor de Barcelona, un dels més destacats i influents a la ciutat durant el primer terç del s. XX, actiu durant les dècades de 1910 i 1920. Va proporcionar un bon nombre de valuosos manuscrits a la Biblioteca de Catalunya i a nombrosos bibliòfils de Barcelona. Documentació de la llibreria a la BC (Gudayol 2006). A la seva mort, Ernest Moliné i Brasés (1868 – 1940) s'encarregà de liquidar els fons de la llibreria, i els va vendre a quatre bibliòfils de Barcelona (els germans Domènec Carles-Tolrà i Josep M. Carles-Tolrà, Rafael Patxot i Miquel Mateu Pla. El negoci passà a càrrec de Francisco Vindel, fill del llibreter madrileny Pedro Vindel, primer juntament amb d'Antoni Palau i Dulcet i després tot sol, i a partir de 1931 el traspassà a Pedro Monge. Els fons foren parcialment recuperats pel llibreter antiquari Josep Porter i Rovira (1901 – 1999) (Gudayol 2006; Fontanals - Losantos 2007).
Bibliografia
Palau i Dulcet (1935), Memòries d'un llibreter català
Gudayol i Torelló (2006), "Fonts per a la història del ...", p. 136
Fontanals - Losantos (2007), Biblioteca de Catalunya, 100 anys ..., p. 141n

Lluís Cifuentes, Sadurní Martí

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).