MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom9605 (03 / April / 2025)

Jordán de Urriés y Bergua, Pero (m. Osca, 1350)

Creació de la fitxa: 2024-06-27
Darrera modificació: 2025-02-02
Categoria social i professional
batlle - cavaller - noble
Comentaris
Noble aragonès (cavaller), membre del destacat llinatge dels Urriés (o Urríes). Senyor de Biel, Loarre i Murillo de Gállego. Fill i hereu de Jordán Pérez de Urriés, senyor de Loarre (m. 1278), i de Berenguela de Bergua. Participà en la guerra de les Vespres Sicilianes. El 1287 donà suport a Alfons II el Liberal (1265 – 1291) contra els nobles de la Unió. El 1296 es casà amb la noble d'origen bizantí Vatatza Làscaris de Ventimiglia, refugiada a la cort catalanoaragonesa arran del conflicte sicilià, i foren pares d'una noia, Vatatza, i de l'hereu, Pero Jordán de Urriés y Láscaris (m. 1350). Fou batlle reial d'Osca, ciutat en la qual fixà la seva residència.
Bibliografia
Broto Aparicio (2006), "Los Urríes, un noble linaje ...", p. 165, núm. XV
Enllaços
Geni
Destinatari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 421, f. 112r – Manament, Reial – 23 octubre 1325
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 421, f. 135rv – Ordre de pagament, Reial – 9 desembre 1325

Gemma Escribà; Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).