MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom9553 (25 / November / 2024)

Desmàs, Antoni (fl. Barcelona, 1400 – 1401)

Creació de la fitxa: 2024-06-17
Darrera modificació: 2024-07-11
Categoria social i professional
cirurgià - ciutadà - mestre
Activitat professional
Patró: Rei - Privada
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Batxiller en medicina
Àrea d'activitat
Territoris: Castella-Lleó (regne) - Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Metge (cirurgià) i ciutadà de Barcelona. Segurament parent de Francesc Desmàs (fl. 1351 – 1377). Fou batxiller en medicina (Carreras 1936) i estigué al servei del rei Enric III de Castella. L'any 1400 nomenà com a procurador seu al mercader Jaume Sala. L'any següent exercí d'alcalde examinador del regne de Castella, però posteriorment nomenà com a lloctinent seu a Antón Ruiz (fl. 1401), al qual li demanà la meitat dels beneficis que obtingués en l'exercici de les seues funcions. — Formes antigues del nom: «Anthonius de Manso» (llatí).
Bibliografia
Carreras Valls (1936), "Introducció a la història de la ...", pp. 47-48
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., p. 169

Andrea Martí

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).