MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom9511 (22 / November / 2024)

Clota, Francesc (fl. Barcelona, 1370 – 1430)

Creació de la fitxa: 2024-06-12
Darrera modificació: 2024-10-06
Categoria social i professional
cirurgià
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Metge (cirurgià), ciutadà de Barcelona, fill i hereu del barber-cirurgià de la mateixa ciutat Francesc Clota (m. c. 1386), i d'Eulàlia. A l'enviudar, la mare es casà amb el també cirurgià de Barcelona Bernat Sacosta (fl. 1382 – 1387). La nova parella mantingué el jove Francesc i n'orientaren l'educació. El 1386, quan tenia 16 anys, aixi ho reconegué al seu padrastre. En medicina i cirurgia, el seu mestre fou el físic-cirurgià aragonès instal·lat a Barcelona Eximino Gavín (fl. 1370 – 1399). El 1387 constituí una societat per a l'exercici de l'ofici de barber i cirurgià a l'obrador familiar del carrer Ample amb els barbers Ramon Morlà (fl. 1387), de Condòm (Armanyac, França), i Juan Périz (fl. 1387), d'Estella (Navarra), i amb l'aprenent Alfonso de Campos (fl. 1387), de Toledo (Castella), en la qual els barbers es comprometeren a ensenyar-li l'ofici en tot el que convingués però ell es reservà el dret de consultar el seu mestre Gavín. El 1388 atorgà poders per cobrar censals. El 1390 constituí una altra societat per a l'exercici conjunt de la cirurgia durant tres anys amb el cirurgià de Barcelona Francesc Pont (fl. 1390). El 1399 invertí en el comerç marítim. L'any 1400 contractà Guillem Alcanyís (fl. 1400) com a aprenent durant un període de 4 anys. El 1408 es vengué unes terres que posseïa a Sant Martí de Provençals. Es casà amb Valençona, amb la qual tingué un fill anomenat Joan que el 1421, amb 15 anys, es contractà com a aprenent amb el botiguer Francesc Sagrau (fl. 1421). Comprà un censal sobre un casa del carrer de la Blanqueria el 1422 i encara vengué propietats el 1423. Feu testament el 5/05/1412, en el qual designà hereu universal el seu fill Joan i com a substitut l'Hospital de la Santa Creu, que n'ordenà una còpia el 8/03/1430, segurament perquè tant ell com el fill havien mort. Valençona, efectivament, consta com a vídua el 1431. — Formes antigues del nom: «Ffranciscus Clota», «Franciscus Clotes», «Ffranciscus Clotas» (llatí), «Ffrancesch Clota», «Ffrancesch Clotes» (català).
Bibliografia
Carreras Valls (1936), "Introducció a la història de la ...", pp. 35-38 i (notes) 62-63
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Exymeno, mestre' (Addenda)
Hernando i Delgado (1993), "L'ensenyament a Barcelona, segle ...", pp. 213-214, doc. 58
Cifuentes i Comamala (2001), "Las traducciones catalanas y ...", pp. 115-116
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., p. 73
Batlle i Gallart - Ferrer i Mallol - Mañé i Mas - Mutgé i Vives - Riera i Viader - Rovira i Solà (2007), El «Llibre del Consell» de la ..., p. 262
Torné Cubells - Capdevila i Soldevila (2014), "Catàleg dels pergamins de la ...", pp. 83-83 (doc. 168) i 85 (doc. 171)
Enllaços
Arxiu Històric de la BC, perg. 605 (testament de Francesc Clotes, cirurgià)
Arxiu Històric de la BC, perg. 583 ("corredor")
Variants del nom
Clotes, Francesc
Atorgant als documents
Barcelona - AHPB - Protocols notarials – vol. 58/1, f. 91v – Societat, Notarial – 21 octubre 1387
Barcelona - AHPB - Protocols notarials – vol. 58/6, f. 56r – Societat, Notarial – 20 setembre 1390
Barcelona - AHPB - Protocols notarials – vol. 58/70, f. 26rv – Societat, Notarial – 21 octubre 1387
Comprador als documents
Barcelona - AHPB - Protocols notarials – vol. 58/27, f. 35v – Compravenda – 7 octubre 1401

Lluís Cifuentes; Andrea Martí

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).