MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom9430 (22 / November / 2024)

Cervelló i de Banyeres, Guillem de (fl. Setge de la vila d'Esglésies, 1323)

Creació de la fitxa: 2024-06-01
Darrera modificació: 2024-06-01
Categoria social i professional
noble
Activitat professional
Patró: Infant Alfons d'Aragó (Alfons III)
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat) - Sardenya (regne/illa)
Localitats: Setge d'Esglésies (Sardenya)
Comentaris
Fill de Guillem de Cervelló i de Cruïlles i de Blanca de Banyeres. Acompanyà el seu pare a la conquesta de Sardenya, on aquest morí (1323). Es distingí a la batalla de Lucocisterna. Fou un dels tres caps de l'exèrcit que assetjà Càller i actuà com a testimoni del tractat de pau amb Pisa (1324). Nomenat governador de Sardenya i substituït dos mesos més tard per Bernat de Boixadors, fou fet lloctinent de l'infant Pere (futur Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387)) a la procuració de Catalunya (1328). Els consellers de Barcelona el feren capità de l'armada contra els genovesos (1330). Després fou enviat a l'Urgell per resistir a la invasió del comte de Foix (1333). El rei li féu deixar la procuració alhora que li concedia la celebració d'una fira anual al seu lloc de la Llacuna (1335). Més endavant fou lloctinent de procurador de València pel comte d'Urgell. El rei Pere el féu alcaid del castell de Xàtiva (1338), i el nomenà, més tard, governador de Sardenya (1339), però fou encara Boixadors, tot actuant com a reformador, el qui exercí el càrrec fins a la mort. Llavors Guillem obtingué el nomenament definitiu (1341), també com a reformador i amb una gran extensió de poders.
Enllaços
Enciclopèdia Catalana

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).