MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom9418 (22 / November / 2024)

Vilafranca, Bartomeu de (fl. Vilafranca del Penedès, s. XIV)

Creació de la fitxa: 2024-05-31
Darrera modificació: 2024-10-14
Categoria social i professional
cavaller - noble - patró
Comentaris
Noble (cavaller), descendent de la família dels castlans del castell de Vilafranca del Penedès. El 1312 existia un castlà amb el nom de Bartomeu de Vilafranca, fill de Bertran d' Illa (fl. 1343). El setembre de 1323, durant la conquesta de Sardenya, un B. de V. obtingué llicència de l'infant Alfons III el Benigne (1299 – 1336) per abandonar el setge d'Esglésies i tornar a Catalunya. El 1354 un B. de V. era patró d'un pàmfil durant l'expedició militar de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) a Sardenya, i hi traslladava, per odre del rei, combatents pobres i malalts del setge de l'Alguer a Barcelona. Un B. de V. serví Pere III a Aragó durant la guerra de Castella. Aquestes dades, si més no en part, deuen fer referència a personatges homònims de la mateixa família.
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1024, f. 55v – Manament, Reial – 21 novembre 1354

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).