MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom9409 (06 / October / 2024)

Boixadors, Guillemó de (fl. Setge de la vila d'Esglésies, 1323)

Creació de la fitxa: 2024-05-30
Darrera modificació: 2024-05-30
Categoria social i professional
noble
Activitat professional
Patró: Infant Alfons d'Aragó (Alfons III)
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat) - Sardenya (regne/illa)
Localitats: Lleida - Setge d'Esglésies (Sardenya) - Tàrrega
Comentaris
Membre de la família de l'estament militar del Principat de Catalunya, probablement originària del castell de Boixadors (Bages). Guillem de Boixadors, senyor del castell de Boixadors (1124), rebé terrenys pròxims a la parròquia de Sant Joan després de la conquesta de Lleida (1149), Berenguer de Boixadors, que participà en la conquesta de Lleida (1149) i el seu germà Ramon de Boixadors, senyor de Boixadors, a qui Ramon Berenguer IV encomanà Tarrés per a repoblar i defensar la zona de les Garrigues. El 1297 Berenguer de Boixadors (mort abans del 1311), senyor de Boixadors i de Sant Mateu de Bages, fou nomenat veguer de Cervera i Tàrrega, càrrec que exercí també el seu fill i hereu, Guillem de Boixadors (1311-18).
Enllaços
Enciclopèdia Catalana

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).