MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom930 (23 / November / 2024)

Ibn Wāfid (Toledo, 999 – 1075)

Creació de la fitxa: 2010-01-04
Darrera modificació: 2020-05-30
Categoria social i professional
agrònom - funcionari reial - metge - musulmà
Comentaris
Abū-l-Muṭarrif ʿAbd al-Raḥmān ibn Muḥammad ibn ʿAbd al-Kabīr ibn Yaḥyā ibn Wāfid ibn Muḥammad al-Laḫmī fou un metge, botànic, farmacòleg i agrònom andalusí. No és segur que s'hagués format a Còrdova amb Abū-l-Qāsim al-Zahrāwī (m. c. 1040). A instància del rei de Toledo, al-Maʾmūn (1043-1075), del qual possiblement fou metge, planificà i dirigí el Bustān al-Nāʿūra ('Jardí de la roda d'aigua') o 'Huerta del Rey', un dels primers jardins botànics d'Europa, en el qual es formaren altres estudiosos (el seu deixeble Ibn al-Lūnquh, botànic i metge, i probablement també l'agrònom Ibn Baṣṣāl). Ocupà càrrecs de confiança en el govern de la taifa de Toledo (visir) i fou autor d'obres de medicina pràctica (Kitāb al-raššād fī l-ṭibb, 'Guia de medicina', conegut erròniament en castellà com 'Libro de la almohada sobre medicina'; Muǧarrabāt fī l-ṭibb, 'Experiències mèdiques', potser el mateix que l'anterior; i potser també l'obra anomenada Taḍkira, 'Memoràndum'), de farmacologia (Kitāb al-adwiya al-mufrada, 'Llibre dels medicaments simples'; Kitāb al-muġīṯ, 'Llibre de l'assistència', perdut), d'oftalmologia (Kitāb tadqīq al-naẓar fī ʿilal ḥassāt al-baṣar, 'Llibre d'observacions sobre el tractament de les malalties dels ulls'), de balneologia (només conservat en llatí: De balneis sermo, ed. Venècia 1553) i d'agronomia (Maǧmūʿ fī l-filāḥa, 'Compendi d'agricultura'). Conegut a l'Occident llatí com Abenguefit, Abenhuefid, Aben Nufit, Abencenif i variants (sobretot a partir de Villaverde 2009).
Bibliografia
Sarton (1927-1948), Introduction to the History of ..., vol. 1 (1927), p. 728
Millàs i Vallicrosa (1943), "La traducción castellana del ..."
Hopkins (1971), "Ibn Wāfid"
Vernet (1976), "Ibn Wāfid, Abū al-Muṭarrif ..."
Ibn Wāfid (m. 460/1067) (1995), Kitāb al-adwiya al-mufrada ..., pp. 21-25
Singer (1997), "Wafid al-Lahmi, Ibn ..."
García Sánchez (2000), "Botánica y agronomía en ..."
Ibn Wāfid (2006), Kitāb al-wisād fī l-ṭibb = ...
Téllez Rubio (1999), "Dos agrónomos toledanos: Ibn ..."
Calvo (2008), "Ibn Wāfid"
Villaverde Amieva (2009), "Abū l-Muṭarrif ʿAbd ..."
Samsó (2011), Las ciencias de los antiguos en ..., pp. 267-270
Enllaços
The Filāḥa Texts Project
Wikipedia ES
Variants del nom
Abengüèfid
Abenhuefid
Abū-l-Muṭarrif ʿAbd al-Raḥmān ibn Wāfid
Abencenif
Aben Nufit
Albenguefit
Abenguefit

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).