MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom93 (22 / November / 2024)

Argellata, Pere d' (m. Bolonya, 1423)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2019-11-18
Categoria social i professional
físic-cirurgià - professor
Comentaris
Cirurgià bolonyès format en medicina. Deixeble de Guiu de Chaulhac (c. 1298 – 1368). Ensenyà lògica, astrologia, medicina i cirurgia a l'Estudi de Bolonya (1392-1421), on havia aconseguit el mestratge en arts i en medicina el 1391. Com a cirurgià, gaudí d'una gran reputació, particularment en el tractament de les hèrnies, la litiasi renal i els ossos. Autor d'un tractat de cirurgia molt elaborat que constitueix un ampli comentari al quart llibre de l'obra d'Ibn Sīnā, Canon medicine, Traductor: Gerard de Cremona, fet a la llum del tractat de Guiu de Chaulhac, Inventarium sive collectorium in parte chirurgicali medicinae i dels d'altres autors, però també de la seva experiència personal. El 1410 féu l'autòpsia al cadàver del papa Alexandre V, mort sota sospita d'enverinament, i l'embalsamà segons els principis de la seva obra (dsrita al tractat XIII, llib. V). — El seu nom, tant en els manuscrits i impresos llatins com en les traduccions catalana, italiana i francesa de la seva obra, presenta formes divergents: Argelata, Argilata, Arzelata, Largelata, Arelata, La Gerlata o La Cerlata (sovint també amb dues eles, amb “de” o “di”); tot i que sembla que prové de la comarca d'Argelato, prop de Bolonya, la forma amb dues eles és la que s'ha imposat.
Bibliografia
Crespi (1962), "Pietro Argellata"
Enllaços
Treccani.it
Variants del nom
Argilata, Pere d'

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).