MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom929 (22 / November / 2024)

Violant d'Aragó (Barcelona, 1381 – Saumur, Anjou, 1442)

Creació de la fitxa: 2010-01-03
Darrera modificació: 2021-10-22
Categoria social i professional
infanta - reina
Comentaris
Reina titular de Nàpols, duquessa d'Anjou i comtessa de Provença (1400-1417), com a consort de Lluís II de Nàpols (titular), duc d'Anjou i comte de Provença (1384-1417). Filla gran de Joan I el Caçador (1350 – 1396) i de Violant de Bar (c. 1365 – 1431). Fou mare de Lluís III i de Renat i Rainier I d'Anjou, ducs d'Anjou, comtes de Provença i reis titulars de Nàpols, i, el darrer, rei dels catalans durant la guerra civil catalana.
Enllaços
GEC
Viquipèdia CAT
Atorgant als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2059, ff. 197r-198r – Àpoca, Reial – 29 agost 1400
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2312, ff. 9v-10r – Confirmació, Reial – 30 octubre 1400
Sol·licitant als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2179, f. 159rv – Privilegi, Reial – 10 maig 1405

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).