MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom927 (22 / November / 2024)

Israel ben Jucef Caslarí (fl. Catalunya, s. XIV-1)

Creació de la fitxa: 2009-12-22
Darrera modificació: 2015-10-12
Categoria social i professional
jueu - traductor
Comentaris
Traductor jueu, aparentment català. Traduí del català a l'hebreu una versió abreujada del Regimen sanitatis ad regem Aragonum d'Arnau de Vilanova, a la qual afegí un pròleg on s'identifica, afirmant no ser metge ("em disculpo d'haver posat les mans en una art que no és la meva"), data la redacció original del regiment 20 anys enrere i a Barcelona, i ell mateix se situa a Catalunya (en "aquesta terra"). Atès que Arnau va escriure aquesta obra vers 1306-1307, la traducció hebrea s'hauria fet vers 1326-1327, a Catalunya. Se l'ha identificat gratuïtament amb el poeta d'Avinyó Israel ben Jucef ha-Leví —raó per la qual s'ha situat la seva traducció a Avinyó— i amb Cresques des Caslar (fl. s. XIV-1) (darrerament a Einbinder 2005 i 2007; ho desmenteix Feliu 2006-2007: en part. 55-56n i 57, que només admet un possible parentiu amb Crescas des Caslar a 62n). Per al nom, seguim Feliu 2006-2007.

Al Llenguadoc i a Catalunya hi ha nombrosos topònims (Catllar, Catllà, Caylar) que, en ocasions, s'han relacionat amb aquest personatge o amb la seva suposada família (els Caslarí), però aquestes relacions són totalment gratuïtes. Així, per exemple, en l'àmbit català Torres Amat 1836 o Cardoner 1973 (que assumeixen les confusions sobre la identificació) proposaren relacionar-lo amb la vila del Catllar (Tarragonès), i a l'àmbit francès Wickersheimer 1936 (que també assumeix les confusions afirmant que "Crescas est le nom provençal d'Israël") el relacionà amb el poble de Lo Cailar (Erau). La relació amb Lleida que es fa a Cifuentes 2006 [2002] tampoc té fonament, però sí que sembla, pel perfil de la seva traducció, que havia de ser català. El diccionari biogràfic de Calbet - Corbella 1981-1983 recull metges jueus catalans de nom Castlar o Caslarí, en algun cas relacionats amb Narbona, però qualsevol vinculació pertany al terreny de les suposicions.
Bibliografia
Torres Amat (1836), Memorias para ayudar a formar un ..., p. 521, s.v. 'Qreskas o Kreskas (R. Vidal de Qislad)' (identificació errònia)
Steinschneider (1893), Die hebraeischen Übersetzungen ..., p. 779 (identificació errònia)
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ..., s.v. 'Crescas Caslari' i núm. 26, 1077, 1472 i 1474
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp. 41 i 56
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s.v. 'Israel Caslari'
García Ballester - Ferre - Feliu (1990), "Jewish appreciation of fourteenth ...", pp. 91 i 102-105 (ed. del pròleg en hebreu i trad. anglesa)
García Ballester (1991), "Dietetic and pharmacological ...", pp. 23-31
García Ballester (1992), "Changes in the regimina ...", pp. 122-125
Einbinder (2005), "A proper diet: medicine and ..." (identificació errònia)
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 99-100 (amb el nom 'Israel ben Judah Caslarí' erroni)
Feliu (2006-2007), "Les traduccions hebrees del ...", pp. 52-56 (trad. catalana del pròleg a 52-54), 58, 60-62 i 81n
Einbinder (2007), No Place of Rest: Jewish ..., pp. 84-111 (nova versió d'Einbinder 2005)
Enllaços
GEC, s.v. 'Cresques de Caslar'
Wikipedia ENG, s.v. 'Israel ben Joseph Halevi Caslari
Wikipedia CAT, s.v. 'Vidal de Qislad Cresques'
Variants del nom
Joseph Caslari

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).