MedCat

Cresques des Caslar (fl. Catalunya, s. XIV-1)

Categoria social i professional

físic - jueu - mestre - metge - traductor

Activitat professional

Privada

Tipus de formació

Oberta

Àrea d'activitat

Territoris: Catalunya (Principat)

Comentaris

Metge (físic) i traductor jueu, aparentment català. Traduí del català a l'hebreu un manual de medicina pràctica atribuït a Arnau de Vilanova i suposadament dedicat al rei Robert I de Nàpols (1277 – 1343) que en alguns mss. porta el títol d'Arnaudina, i que segurament es va elaborar poc després de la mort d'Arnau (1311). Aquesta traducció no porta data ni lloc d'elaboració, però a l'analitzar un dels mss. que la conserva (El Escorial, Hebreo G-III-20) s'hi ha confós amb el Regimen sanitatis ad regem Aragonum d'Arnau de Vilanova, una de les traduccions hebrees del qual fou feta vers 1327-1328 per Israel ben Jucef Caslarí (fl. s. XIV-1), que no fou metge, i amb aquest s'ha volgut identificar gratuïtament Cresques des Caslar (Feliu 2006-2007: en part. 55-56n i 57, que només admet un possible parentiu entre ambdós a 62n). També és gratuïta (íbid.) la identificació de Cresques des Caslar i d'Israel ben Jucef Caslarí amb Israel ben Jucef ha-Leví, autor d'una poesia per a la festa de Purim escrita a Avinyó (Einbinder 2005 i 2007), raó per la qual s'ha volgut situar la traducció del Regimen sanitatis a Avinyó i al traductor se l'ha fet occità. Cresques des Caslar també va traduir del català a l'hebreu el Liber de conservanda sanitate de Joan de Toledo. Al colofó d'aquesta traducció s'identifica com a metge i data la tasca l'any 1327-1328. Per al nom, seguim Feliu 2006-2007 ("Crescas des Caslar"), regularitzant la grafia del primer nom.

Al Llenguadoc i a Catalunya hi ha nombrosos topònims (Catllar, Catllà, Caylar) que, en ocasions, s'han relacionat amb aquest personatge o amb la seva suposada família (els Caslarí), però aquestes relacions són totalment gratuïtes. Així, per exemple, en l'àmbit català Torres Amat 1836 o Cardoner 1973 (que assumeixen les confusions sobre la identificació) proposaren relacionar-lo amb la vila del Catllar (Tarragonès), i a l'àmbit francès Wickersheimer 1936 (que també assumeix les confusions afirmant que "Crescas est le nom provençal d'Israël") el relacionà amb el poble de Lo Cailar (Erau). La relació amb Lleida que es fa a Cifuentes 2006 [2002] tampoc té fonament, però sí que sembla, pel perfil de les seves traduccions, que havia de ser català ("metge jueu català" a AVOMO X.1: 414/882). El diccionari biogràfic de Calbet - Corbella 1981-1983 recull metges jueus catalans de nom Castlar o Caslarí, en algun cas relacionats amb Narbona, però qualsevol vinculació pertany al terreny de les suposicions.

Bibliografia

Torres Amat (1836), Memorias para ayudar a formar un ..., p. 521, s.v. 'Qreskas o Kreskas (R. Vidal de Qislad)' (identificació errònia del traductor, que suposa del Regimen sanitatis)
Steinschneider (1893), Die hebraeischen Übersetzungen ..., pp. 779-781 (identificació errònia del traductor, que suposa del Regimen sanitatis)
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ..., s.v. 'Crescas Caslari' (identificació errònia del traductor, que suposa del Regimen sanitatis)
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp. 41 i 56 (identificació errònia del traductor, que suposa del Regimen sanitatis)
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., núm. 26, 1077, 1472 i 1474
Einbinder (2005), "A proper diet: medicine and ..." (identificació errònia del traductor, que suposa del Regimen sanitatis)
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 99-100
Feliu (2006-2007), "Les traduccions hebrees del ...", pp. 56-57, 59 i 61-62
Einbinder (2007), No Place of Rest: Jewish ..., pp. 84-111 (nova versió d'Einbinder 2005)

Enllaços

GEC, s.v. 'Cresques de Caslar' (identificació errònia del traductor, que suposa del Regimen sanitatis)
Wikipedia ENG, s.v. 'Israel ben Joseph Halevi Caslari , a partir de dades confuses de la Jewish Encyclopedia
Wikipedia CAT, s.v. 'Vidal de Qislad Cresques' , a partir de dades confuses de Torres Amat

Lluís Cifuentes