MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom924 (22 / November / 2024)

Samuel ben David Eben-Soham, àlies Burla (fl. Tàrent, s. XV tercer quart)

Creació de la fitxa: 2009-12-22
Darrera modificació: 2015-10-14
Categoria social i professional
jueu - metge - traductor
Comentaris
Metge i traductor jueu originari de la ciutat Corfú (a l'època, de la República de Venècia) actiu a Tàrent (Pulla, llavors regne de Nàpols) durant el tercer quart del segle XV. A Tàrent, l'any 1464, va traduir del llatí a l'hebreu el Llibre de les medecines que netegen i purguen el cos de Gerard de Dontis. Dos anys després, el 1466, a Tàrent mateix, va traduir a l'hebreu el Regimen sanitatis ad regem Aragonum a partir de la traducció catalana que n'havia fet Berenguer Sarriera (fl. 1298 – 1310) vers 1308-1310. L'àlies Burla significa ‘beril·le', però a partir de la similitud amb el topònim Borrello/Burielle (Abruços, regne de Nàpols) se l'ha volgut fer gratuïtament oriünd d'aquest lloc (Carmoly 1844). Per al nom, seguim Feliu 2006-2007.
Bibliografia
Carmoly (1844), Histoire des médecins juifs ..., p. 136 (dades mal preses del ms. BnF Hébreu 1128)
Feliu (2006-2007), "Les traduccions hebrees del ...", pp. 49-51, 60-61, 62-107 (versió catalana de la traduccíó del Regimen sanitatis) i 108-130 (edició d'aquesta traducció)

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).