MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom9230 (22 / November / 2024)

Martínez de Riglos, Toda (fl. 1323 – 1355)

Creació de la fitxa: 2024-05-09
Darrera modificació: 2024-09-27
Categoria social i professional
dida/nodrissa
Àrea d'activitat
Territoris: Aragó (regne)
Comentaris
Nodrissa de l'infant Pere, despres rei Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387). També brodava, i, per exemple, confeccionà un penó reial per al mateix infant (Mutgé 2006; VCM) i un vel per a la reina Elionor de Castella (1307 – 1359) (FHA). Tingué al seu càrrec les infantes Constança d'Aragó (1343 – 1363) i Joana d'Aragó (1344 – 1384), filles del Cerimoniós. Esposa de Pedro Jordán de Urriés y Lascaris di Ventimiglia, senyor de Biel, Loarre, Murrillo i Alquézar, tresorer del rei i primer batlle general del regne d'Aragó.
Bibliografia
Mutgé Vives (2006), "Artesanos barceloneses al ...", p. 414
Enllaços
Vocabulario del comercio medieval, s. v. 'bordadoras'
Fondo Histórico de Aragón
Destinatari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 980, f. 71v – Lletra, Reial – 25 maig 1355

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).