MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom92 (22 / November / 2024)

Solà, Narcís (fl. Barcelona, s. XV ex. - XVI in.)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2022-09-23
Categoria social i professional
batxiller - físic-cirurgià - mestre - professor - traductor
Activitat professional
Ensenyament - Privada
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Batxiller en arts i medicina, 1503
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Metge (físic-cirurgià) de Barcelona, potser originari de Perpinyà. El 1503 era batxiller en arts i en medicina i ciutadà de Barcelona («Batxeller en arts e en medecina, cirurgià, ciutadà de Barcelona»). Professor de la Facultat de Medicina de l'Estudi General de Barcelona. Traduí al català la Chirurgia de Pere d'Argellata, en col·laboració amb els físics Francesc Servent (s. XV – s. XVI) i Alfons de Torrelleó (s. XV – s. XVI) i amb el cirurgià Joan Gelabert (s. XV – s. XVI) (Perpinyà, 1503), i poc després, amb comentari propi afegit, la Chirurgia parva de Guiu de Chaulhac (Barcelona, 1508). — Es documenten dos metges i professors de Barcelona d'aquest nom, pare i fill, que els documents antics anomenen 'Primer' i 'Segon'. Probablement, el batxiller traductor fou el 'Primer'. Un Narcís Solà 'Segon' fou corrector de la Concòrdia dels apotecaris de Barcelona de 1511 (reimpresa el 1535) per encàrrec dels cònsols del col·legi d'apotecaris. Segurament aquest mateix fou el Narcís Solà canceller vitalici de la Facultat de Medicina de Barcelona (1539-1557) del qual es conserva l'inventari de béns, amb la biblioteca, en el qual se l'anomena cavaller (1557). Es conserva una llicència per a practicar la medicina, atorgada el 1526 per Bernat de Casaldòvol (fl. 1467 – 1526) a un Narcís Solà, que també deu ser el 'Segon'. Epistolari mèdic d'aquest darrer al ms. BFAUB 561, ff. 62r-85v (MCEM 425 ).
Bibliografia
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., vol. 3, pp. 106-107
Cifuentes i Comamala (2000), "La promoció intel·lectual i ...", pp. 461-462
Cifuentes i Comamala (2000), "Una traducció catalana ..."
Duran (2000), Repertori de manuscrits catalans ..., 157-162, ms. BRUB 561, pertanyent a la família (vegeu MCEM 425)
Duch i Torner (1993), "Sobre la Concordia de 1535" (pare i fill)
Duch i Torner (jul. 1994), "Estudi comparatiu de les ..."
AA.DD. (2007), Les concòrdies de Barcelona del ..., vol. 1, pp. 33-34 i 56
Riera Blanco (2009), "L'Estudi General de Barcelona ...", pp. 89-92
Fernández Luzón (2005), La Universidad de Barcelona en el ..., p. 309
Bacardí - Godayol (2011), Diccionari de la traducció ..., s.v.
Enllaços
GEC
MCEM 425 (Observacions)
Fons històric de l'Hospital de la Santa Creu (Biblioteca de Catalunya) , núm. 979 (inventari de béns)
Barcelona - AHCB - Arxiu notarial - Contractes, caixa IX.2, carp. "Barbers-cirurgians", 5 (Barbers-cirurgians)
Posseïdor a les obres

Gordon, Bernat de (c. 1258 – ante 1330). Lilium medicine

—— [Traducció-Català] Gordon, Bernat de (c. 1258 – ante 1330). Lliri de medicina. Traductor: Anònim

Comprador als documents
Barcelona - AHCB - Arxiu notarial – Inventaris, caixa I.21, s. núm. – Inventari, Notarial – 16 febrer 1502

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).