MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom9152 (20 / maig / 2024)

Scammacca, Matteo de (m. Sicília, 1453)

Creació de la fitxa: 2024-04-29
Darrera modificació: 2024-05-01
Categoria social i professional
doctor - físic
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Doctor en arts i medicina
Àrea d'activitat
Territoris: Sicília (regne/illa) - Val di Noto (Sicília)
Localitats: Murgo [Murgu] (Siracusa)
Comentaris
Metge (físic), de Sicília. Doctor en arts i en medicina. Fill i hereu de Blasco de Scammacca (fl. 1362 – 1429), que havia estat protometge del regne de Sicília per Martí I de Sicília, el Jove (1376 – 1409). El 1429, a la mort del seu pare, heretà els seus béns, entre els quals la baronia del Murgo, a la circumscripció de Val di Noto (SE de Sicília). Morí el 1453, quan el seu fill i hereu Blasco rebé la confirmació reial de la possessió de la baronia. — Formes antigues del nom: «Matheus Scammacca» (llatí).
Bibliografia
Barberi (1879-1888), I capibrevi di Giovanni Luca ..., vol. 1, pp. 360-361 ("Matteo Scammacca", baronia del Murgo)
Bresc (1986), Un monde méditerranéen ..., vol. 1, p. 261
Santoro (2015), "Surgeons in late medieval Sicily ...", p. 116
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2864, f. 42r – Manament, Reial – 1450

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).