MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom91 (10 / maig / 2024)

Amiguet, Antoni (Tortosa, s. XV – Barcelona, c. 1520/1521)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2023-09-17
Categoria social i professional
cirurgià - ciutadà honrat - doctor - mestre - professor - protometge
Activitat professional
Ensenyament - Privada
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en arts i medicina
Doctor en medicina, 1501
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona - Tortosa
Comentaris
Metge (cirurgià). Doctor en medicina. Era natural de Tortosa, on encara vivia l'any 1477. Instal·lat a Barcelona, fou professor a la Facultat de Medicina de l'Estudi General de Barcelona. El 1490 inicià, amb Joan Valls (m. 1517), un ensenyament lliure de la cirurgia en competència amb el que oficialment es feia a l'Estudi a càrrec de Bernat de Casaldòvol (fl. 1467 – 1526). El 1493 el protometge de Castella nomenat pel rei Ferran II el Catòlic (1452 – 1516) amb el mateix càrrec a la Corona d'Aragó amb la intenció d'unificar el protomedicat a la Monarquia Hispànica el nomenà lloctinent a Catalunya, càrrec del qual fou rellevat el 1495 per l'oposició de la ciutat de Barcelona. El 1497 tenia casa al quarter del Pi, prop del carrer de Sant Honorat («illa hon és la casa de mossèn Luys Ros e de mestre Amiguet, metge... Mestre Amiguet, metge»). El 1501 ja consta com a doctor en medicina a la matrícula de ciutadans honrats de Barcelona, de la qual fou expurgat el 1510 arran de la seva reforma. Féu testament el 1517. Foren germans seus Jeroni, divulgador de l'obra de Nebrija, que exercí de metge i de mestre de gramàtica a diversos llocs dels Països Catalans, i pare del també metge barceloní Cosme Amiguet; i Francesc, canonge de Tortosa i oïdor eclesiàstic de la Diputació (1473-1475). Autor d'un extens comentari al llibre segon de l'Inventarium sive collectorium in parte chirurgicali medicinae de Guiu de Chaulhac (Lectura... sobre lo tractat segon del reverent mestre Guido, lo qual tracta de apostemas en general), imprès a Barcelona el 1501. Al DBMC també li és atribuïda l'obra en castellà Algunas advertencias a las comadres para que sepan declarar ante los jueces, però els autors del diccionari malinterpretaren un comentari de Chinchilla 1841-1846 (vol. 1, p. 178) sobre els continguts de medicina legal de la Lectura d'Amiguet.
Bibliografia
Chinchilla y Piqueras (1841-1846), Anales históricos de la medicina ..., vol. 1, pp. 182-184
Hernández Morejón (1842-1852), Historia bibliográfica de la ..., vol. 2, pp. 180-182
Madurell i Marimon - Rubió i Balaguer (1955), Documentos para la historia de la ..., pp. 332, 340 i 343
Simon de Guilleuma (1959), "Jaime Bofill, cirujano del ..."
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v.
Iglésies (1991), El fogatge de 1497: estudi i ..., vol. 1, p. 114
Palos (1994), Catalunya a l'Imperi dels ..., p. 439
Danón (1996), "Protomédicos y Protomedicato en ...", p. 207
Querol Coll (2004), Cultura literaria en Tortosa ..., pp. 7, 44-45, pàssim
Enllaços
GEC
Catalan Hyperencyclopaedia
Galeria de Metges Catalans (COMB)

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).