MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom9051 (22 / November / 2024)

Queralt i d'Anglesola, Pere IV de (Santa Coloma de Queralt – Esglésies (Sardenya), 1324)

Creació de la fitxa: 2024-04-12
Darrera modificació: 2024-05-08
Categoria social i professional
conseller reial - noble
Activitat professional
Patró: Rei Jaume II el Just
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà)
Comentaris
Fill de Pere III de Queralt i Cervell, mort el 1285, i de Margelina de Queralt i Anglesola. Es casà amb Francesca de Castellnou, filla de Jaspert V de Castellnou i Alamanda de Rocabertí, senyora de Ceret. Participà en la guerra contra Castella pel regne de Múrcia i fou nomenat procurador reial del regne de València. Participà, també, en el setge de Montsó contra els templers. Serví a Jaume II en la conquesta d'Almeria. Juntament amb Pere Boïl (m. 1323) i Guillem Oulomar (fl. 1278 – 1329), assistí al Concili de Viena per defensar l'abolició de l'orde del Temple i el traspàs dels seus béns. El succeí el seu fill Pere de Queralt i Castellnou.

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).