MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom9051 (01 / September / 2026)

Queralt, Pere (IV) de (m. Vila d'Esglésies (Sardenya), 1324)

Creació de la fitxa: 2024-04-12
Darrera modificació: 2026-08-07
Categoria social i professional
cavaller - conseller reial - governador - noble
Comentaris
Noble (cavaller), senyor de la baronia de Queralt, de la vila de Santa Coloma i d'altres llocs (1307-1324). Conseller de Jaume II el Just (1267 – 1327). Fill de l'almirall Pere (III) de Queralt (m. c. 1285) i de Margelina d'Anglesola. Heretà la baronia a la mort del seu germà gran Guillem (I). Es casà amb Francesca de Castellnou, senyora de Ceret, filla de Jaspert (V) de Castellnou i d'Alamanda de Rocabertí, senyora de Ceret. Prengué part en la campanya de Múrcia (1296), en el setge del castell templer de Montsó (1308) i en la campanya d'Almeria (1309-1310). Fou procurador reial al regne de València (1301) i, més tard, lloctinent de procurador a València “dellà Xixona” (1320 i 1322). Juntament amb Pere (II) de Boïl (m. 1323) i Guillem Oulomar (fl. 1278 – 1329), fou un dels ambaixadors de Jaume II al concili de Viena del Delfinat per negociar l'abolició de l'orde del Temple a la Corona d'Aragó i el traspàs dels seus béns (1311). Amb el seu fill primogènit Guillem (II) anà a la conquesta de Sardenya, on morí (1324). El succeí el seu fill Guillem, que fou assassinat (1327), i tot seguit assumí la baronia el seu altre fill Pere (V) de Queralt (m. 1348).
Bibliografia
Costa (1967-1969), "La família de Queralt i Santes ...", pp. 105-106
Carreras Tarragó (1996), "Els senyors de Santa Coloma [de ...", p. 41
Enllaços
GEC

Gemma Escribà; Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).