MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom9023 (22 / November / 2024)

Ribes, Vicenç de (m. Montserrat, 1408)

Creació de la fitxa: 2024-04-04
Darrera modificació: 2024-04-04
Categoria social i professional
cardenal - prior - religiós OSB
Comentaris
Monjo benedictí, del monestir de Ripoll, del qual fou cambrer. Mestre en dret canònic. El 1384, durant el Cisma d'Occident, fou nomenat prior de Montserrat, llavors depenent de Ripoll, pel papa de Roma, mentre el papa d'Avinyó en nomenava un altre, però Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) no reconegué aquests nomenaments i no prengué possessió fins a l'accés al tron de Joan I el Caçador (1350 – 1396), que li donà suport malgrat ser el màxim representant a Catalunya de la facció partidària del papa de Roma durant el Cisma. Per aquesta raó, fou nomenat cardenal el 1408, poc abans de morir. — Formes antigues del nom: «Vincencius de Ribes» (llatí).
Bibliografia
Altés i Aguiló (1997), Benet Ribas i Calaf (1735-1812) ...
Enllaços
GEC
Tot Montserrat
The Cardinals of the Holy Roman Chuch (amb el nom castellanitzat)
Destinatari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1751, f. 115r – Lletra, Reial – 7 setembre 1387
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1952, f. 33r – Manament, Reial – 30 agost 1387

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).