MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom9009 (22 / November / 2024)

Menargues, Pere de (fl. Barcelona, 1363 – 1366)

Creació de la fitxa: 2024-03-28
Darrera modificació: 2024-03-28
Categoria social i professional
barber-cirurgià
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Barber-cirurgià de Barcelona. Segons la talla fiscal de Barcelona de 1363, aquell any vivia al quarter del Pi, a l'illa de cases delimitada pels carrers dels Arcs i del Bisbe, la plaça de Sant Jaume i el call dels jueus, i pagava 2 ss 6 drs b, menys que alguns dels menestrals de la zona i molt menys que el físic Arnau Germà (fl. 1351 – 1386/1398), que també hi vivia (Piquer 2005). El 1366 rebé l'encàrrec de tractar una lleona del rei que era malalta, però hi renuncià i finalment se'n feu càrrec el menescal Bonanat Clotes (fl. 1363 – 1401) (Rich 1992). No sembla ser l'homònim que el 1342 era algutzir de les galeres de València, durant la guerra de l'Estret (Robson 1959), i en els anys 1345-1346 un dels homes d'armes de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) (Beauchamp 2014). — Formes antigues del nom: «Petrus de Manargues», «Petrus Manargues» (llatí), «Pere de Manargues» (català).
Bibliografia
Robson (1959), "The Catalan fleet and Moorish sea ...", p. 405
Rich i Abad (1992), La comunitat jueva de Barcelona ..., pp. 187 i 359-361, doc. 15 ("cirurgicus")
Piquer Ferrer (2005), Censos de población del ..., p. 97 ("mestra Pere de Manargues, barber")
Beauchamp (2014), "La composition de la Casa i Cort ...", p. 37
Contractat als documents
Barcelona - AHPB - Protocols notarials – vol. 33/1, ff. 23v-24r – Declaració, Notarial – 2 juliol 1366

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).