MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom9004 (22 / November / 2024)

Clotes, Bonanat (fl. Barcelona, 1363 – 1401)

Creació de la fitxa: 2024-03-27
Darrera modificació: 2024-03-29
Categoria social i professional
familiar/domèstic - ferrer - menescal
Activitat professional
Patró: Rei Pere III el Cerimoniós - Privada i rei
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Menescal i ciutadà de Barcelona. Segons la talla fiscal de Barcelona de 1363, aquell any vivia al quarter del Pi, a l'illa de cases que anava del carrer d'En Roca fins a la Portaferrissa i la muralla de la Rambla, i pagava 3 ss 8 drs b, tant o més que els altres menestrals de la zona (Piquer 2005). El 1366 assumí el tractament d'una lleona del rei que era malalta, després de la renúncia del barber-cirurgià Pere de Menargues (fl. 1363 – 1366) (Rich 1992). Potser perquè tingué èxit en la cura, Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) el distingí amb el privilegi de domèstic reial el 1368 (Ferragud 2002). En els anys 1372-1375 rebé diversos pagaments de la tresoreria de la reina Elionor de Sicília (1325 – 1375) per haver assistit les seves bèsties de càrrega. El 1378 comprà nuna peça de terra al territori de Barcelona i el 1381, una vinya. El 1380 fou un dels ferrers de Barcelona que aconseguiren l'aprovació reial de la confraria del seu ofici i el 1401 la conversió d'aquesta en gremi (Amenós 2004, 2005). El 1382 fou un dels marmessors de Gueraua, muller de Pere Seseres, pagès de Pallejà (Baix Llobregat), potser relacionats amb ell, i actuà com a tal en els anys 1384 i 1388 (BC). Consta al cens militar de Barcelona de 1389, com a cap d'una desena (Marsá 1977). Potser fou pare del també menescal Vidal Clotes (fl. 1383 – 1434). — Formes antigues del nom: «Bonanatus Clotes» (llatí), «Bonanat Clotes» (català).
Bibliografia
Marsá (1977), Onomástica barcelonesa del siglo ..., pp. 111-112
Rich i Abad (1992), La comunitat jueva de Barcelona ..., pp. 187 i 359-361, doc. 15 ("cirurgicus", per error del notari)
Ferragud Domingo (2002), Els professionals de la medicina ..., p. 144
Amenós (2004), "L'ofici de ferrer a la Catalunya ...", pp. 191-192
Ferragud (2020), "Los albéitares de Barcelona ...", pp. 210 i 217 (per error se'l confon amb Vidal Clotes, altre menescal de Barcelona documentat en 1383 i 1384)
Piquer Ferrer (2005), Censos de población del ..., p. 99 ("meneschal")
Amenós Martínez (2005), L'activitat i les produccions ..., pp. 30-31 ("ferrer")
Torné Cubells - Capdevila i Soldevila (2014), "Catàleg dels pergamins de la ...", pp. 79-80, doc. 159 ("falser")
Atorgant als documents
Barcelona - BC - Arxiu històric: Hospital de la Santa Creu – perg. 407 – Establiment emfitèutic, Notarial – 9 març 1384
Contractat als documents
Barcelona - AHPB - Protocols notarials – vol. 33/1, ff. 23v-24r – Declaració, Notarial – 2 juliol 1366

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).