MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom9 (19 / abril / 2024)

Corretger, Guillem (fl. Albarrasí, 1284 – València, 1309)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2023-09-21
Categoria social i professional
cirurgià - cirurgia - estudiant - familiar/domèstic - traductor
Activitat professional
Patró: Rei Jaume II el Just - Patró: Rei Pere II el Gran
Tipus de formació
Universitària
Àrea d'activitat
Territoris: Aragó (regne) - Mallorca (regne) - Montpeller (senyoria) - València (regne)
Localitats: Albarrasí, setge d' - Montpeller [Montpellier] - València
Comentaris
Metge (cirurgià), d'origen mallorquí, instal·lat a València. El 1284 exercí el seu ofici a l'exèrcit de Pere II el Gran (1240 – 1285) durant el setge d'Albarrasí. Mentre hi prestà servei, el rei el protegí, ordenant el sobreseïment temporal d'un plet que tenia obert a València (Trenchs 1991; Cifuentes 1993). El 1288 era ciutadà de València i continuava als cercles de la família reial, perquè fou cridat de València a Saragossa per assistir l'infant Pere d'Aragó (1275 – 1296). Aquell mateix any fou marmessor testamentari d'un altre ciutadà de València. El 1302 obtingué un salconduit de Jaume II el Just (1267 – 1327) per anar a estudiar cirurgia fora dels seus dominis, probablement a la Universitat de Montpeller, ciutat aleshores pertanyent al rei de Mallorca (McVaugh 1993, 1994). Mentre era estudiant, traduí al català el tractat de cirurgia de Teodoric Borgognoni (1205 – 1298) i hi afegí un important pròleg, que no datà però en el qual sí que hi volgué fer constar que era oriünd "de Mallorca" (c. 1302-1308) (Contreras 1984, 1986; McVaugh 1993, 1994; Cifuentes 1999, 2006). A l'inici de 1308 tornava a ser a València, on, a instància del cirurgià de rei Bartomeu Safont (fl. 1293 – 1327), amb qui potser l'unia una relació d'amistat, fou alliberat de l'obligació de participar en l'exèrcit i del pagament de tots els impostos reials. A València devia exercir privadament la cirurgia, però també es mantingué al servei eventual de Jaume II. A finals d'aquell any 1308 el rei feu constar explícitament que era un dels seus metges. En aquell moment, tornava a fer un viatge fora dels dominis reials (al regne de Mallorca? a Montpeller?), i Safont li aconseguí el permís d'exportació dels dos cavalls que necessitava (Comenge 1899; McVaugh). La darrera notícia que se'n té és de 1309, quan aquest monarca, novament per l'intermediari de Bartomeu Safont, l'exonerà de contribuir econòmicament al donatiu que li havia fet la ciutat de València per a la campanya d'Almeria (Cifuentes 1993; McVaugh). En alguns dels últims documents és anomenat "metge" i no "cirurgià". Fou pare del també cirurgià Pere Corretger (fl. 1313 – 1347) (McVaugh 1994). — Formes antigues del nom: «Guillelmus Corrigiarii» (llatí), «Guillem Correger», «Galièn Correger» (català, la darrera forma al ms. París - BnF - Manuscrits: Esp. - 212 per error amb l'abreviatura "G.").
Bibliografia
Comenge i Ferrer (1899), "Aplicación del método ...", pp. 410-411 ("Guillermo Corretger")
Comenge i Ferrer (1908), La medicina en Cataluña ..., p. 75 ("Guillm Corretjer")
Miret i Sans (1909), "Les médecins juifs de Pierre ...", p. 268 ("Guillaume Corretjer")
Contreras Mas (1984), "La versión catalana de la ...", pp. 70-72 ("Guillem Correger")
Contreras Mas (1986), La difusión medieval de la ..., p. 35 i ss. ("Guillermo Correger")
McVaugh - García Ballester (1989), "The medical faculty at early ..."
Trenchs (1991), Casa, corte y cancillería de ..., p. 81 ("G. Corrigiani")
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., pp. 93 i 113-115 ("Guillem Correger")
Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., pp. 24-25, 44, 456, 607-608 (doc. 5-6) i 615 (doc. 21)
McVaugh (1994), "Royal surgeons and the value of ...", p. 229 ("Guillem Correger")
Vilanova (1998), Regimen Almarie ..., pp. 30, 79-80 (doc. 12) i 158
Cifuentes i Comamala (1999), "Vernacularization as an ...", pp. 128-130, 133-134, 138, 140-142 i 146-147 (ed. pròleg)
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 47-49 i 129-130
Bacardí - Godayol (2011), Diccionari de la traducció ..., s. v. 'Corretger, Guillem'
McVaugh (2006), The Rational Surgery of the ..., pp. 232-233, 242-243, 245-246 i 248
Variants del nom
Correger, Galièn
Correger, Guillem
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 125, f. 96v – Salconduit, Reial – 15 octubre 1302
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 205, f. 140r – Enfranquiment, Reial – 5 febrer 1308
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 205, f. 205v – Concessió, Reial – 1 octubre 1308
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 271, f. 60r – Manament, Reial – 14 juliol 1309
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 43, f. 16v – Manament, Reial – 8 agost 1284
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 52, f. 15r – Manament, Reial – 14 agost 1284
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 79, f. 40r – Ordre de pagament, Reial – 6 maig 1288

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).