MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8885 (22 / November / 2024)

Bonastre (II), Lluc, de (m. 1454, València)

Creació de la fitxa: 2024-02-22
Darrera modificació: 2024-02-22
Categoria social i professional
noble
Àrea d'activitat
Localitats: Laguar, vall de (Marina) - València
Comentaris
Noble. Senyor de la vall de Laguar (Marina). Fill de Gispert d' Oms (m. 1440) i Damiata de Bonastre. El seu avi Lluc de Bonastre (m. 1417) l'havia fet hereu de la vall de Laguar després que morís la seua mare i amb la condició que el seu nom passés a ser Lluc de Bonastre. Per això a la documentació apareix sovint amb aquest òlim. Es va casar amb Beatriu Mercader, que era germana del notable jurista de València Joan Mercader. Va morir en el lloc de la Pobla Llarga (Ribera del Xúquer), senyoriu dels Esplugues, que eren parents seus, durant una epidèmia. Es conserven les despeses de la seua malaltia (Pons Alós, 2022). Va ser atés per un mestre Jaume, barber de la Pobla Llarga, i un metge de Xàtiva. Es van despendre un total de 120 ss entre el salari del metge i els medicaments.
Bibliografia
Pons Alós (2022), "Locura y muerte a finales de la ...", pp. 300-301 [descripció de la seua mort durant la fugida de la pesta arran d'un registre notarial. ACCV, notari Martí Cabanes (1454). No es dona cap signatura].

Carmel Ferragud Domingo

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).