MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8853 (18 / maig / 2024)

Ussina, Niccola de (fl. Sicília - Barcelona, 1377 – 1405)

Creació de la fitxa: 2024-02-01
Darrera modificació: 2024-05-01
Categoria social i professional
doctor - familiar/domèstic - físic - mestre - metge - professor
Activitat professional
Patró: Rei Martí I de Sicília, el Jove - Patró: Reina Maria I de Sicília
Tipus de formació
Universitària
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat) - Sicília (regne/illa) - Val di Noto (Sicília)
Localitats: Barcelona - Catània - Enna
Comentaris
Metge (físic) sicilià. De la casa de Martí I de Sicília, el Jove (1376 – 1409) i Maria I de Sicília (1363 – 1401), que el 1399 li concediren la baronia de les Salines de Castrogiovanni (actualment, Enna), a la circumscripció de Val di Noto (SE de Sicília), confiscada als Ventimiglia, que posseí durant dos anys (Barberi 1879-1888). En aquests documents és anomenat doctor i professor en medicina («magistro Nicolao de Ussina, fisices artis doctori», «magistro Nicolao de Usina, fisices artis professori»). Igual com altres metges sicilians també exercí de jutge (Ferragud 2005). L'any 1405 era a Barcelona, al servei de Martí I l'Humà (1356 – 1410), i rebé, conjuntament amb el també físic sicilià de Martí el Jove Blasco de Scammacca (fl. 1362 – 1429), una donació de diners potser relacionada amb la redacció d'un tractat de pesta datable en aquell mateix any que Martí l'Humà encarregà a l'esmentat Blasco i a alguns col·legues que llavors s'estaven a Barcelona. — Formes antigues del nom: «Nicolaus de Ussina», «Nicolaus de Usina» (llatí), «Nichola de Usina» (català).
Bibliografia
Barberi (1879-1888), I capibrevi di Giovanni Luca ..., vol. 1, pp. 120 i 125 ("Niccolò de Ussina", baronia de les Salines de Castrogiovanni)
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., p. 484

Andrea Martí; Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).