MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8825 (17 / maig / 2024)

Jonatàs Marcos (fl. Mallorca, 1348 - 1359)

Creació de la fitxa: 2024-01-18
Darrera modificació: 2024-01-18
Categoria social i professional
físic - jueu - metge
Activitat professional
Privada - Privada i nobles
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Mallorca (regne)
Localitats: Palma [Ciutat de Mallorca]
Comentaris
Metge (físic) jueu de Mallorca. El 1349, la seva dedicació a curar malalts durant l'epidèmia de pesta de 1348 fou premiada pel rei Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) amb el privilegi, per a ell i els seus familiars, de no portar la rodela, ni les vestimentes distintives pròpies dels jueus, i que poguessin portar armes de dia o de nit per a la defensa de la seva persona. A més, el rei posà la seva persona i els seus béns sota la seva protecció especial (López de Meneses). Podria tractar-se del mateix metge que, el 1356, consta com a Marchii, i que fou capturat pels genovesos, tornant d'Oristany, on el rei Pere l'havia enviat per curar el seu camarlenc Lope de Gurrea. El monarca ordenà el seu intercanvi per un presoner genovès. Un metge, també de nom semblant, Jonatàs Maicus, d'origen castellà, fou empresonat durant la guerra amb Castella. Sol·licità al rei Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) el seu alliberament, oferint el seu compromís de visitar només els malalts de les parròquies d'Inca, Sineu, Montuïri, Santa Maria del Camí, Alaró, Rubines (Binissalem), Selva i Huialfàs. S'obligava a morir a la forca si faltava al seu compromís. Va prestar jurament en poder de Salomó Junis.
Bibliografia
López de Meneses (1959), "La peste negra en las islas ...", p. 332
Pons i Pastor (1957-1960), Los judíos del reino de Mallorca ..., vol. 1, p. 64
Contreras Mas (1997), Los médicos judíos en la ..., pp. 130-131

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).