MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8815 (22 / November / 2024)

Puig, Francesc (fl. Cardona - Barcelona, 1691 – 1733)

Creació de la fitxa: 2024-01-08
Darrera modificació: 2024-01-12
Categoria social i professional
físic-cirurgià - llicenciat
Activitat professional
Ensenyament - Privada
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Llicenciat en medicina, 1697
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona - Cardona
Comentaris
Metge (físic-cirurgià), de Cardona. Es formà a la Universitat de Barcelona. En els anys 1691-1699 copià tractats mèdics en llatí de diversos professors d'aquesta universitat, alguns dels quals expressament “dictats” per ells, que poden ser apunts de classe o materials didàctics i de l'etapa de les seves pràctiques a Barcelona (BFAUB 1640, 1652, 1671). En aquest últim manuscrit (BFAUB 1652) hi ha un «Ex libris doctoris Francisci Puig, die 3 martii anno 1695», i els noms de possibles parents (Anton Puig i Abat, i Josep Ignasi Puig i Abat). També conté receptes seves, datades en l'any 1697, en les quals consta que ja era llicenciat en medicina. Un altre manuscrit mèdic (BFAUB 1671) conté més còpies datades el 1698, una altra en l'any de les seves pràctiques a Barcelona el 1699, i altres de datades a Cardona el 1700. Un altre manuscrit mèdic una mica posterior (BFAUB 1748), conté un ex-libris similar («Ex libris Francisci Puig, sacrae Medicinae doctor, de la mano y pluma») i un altre de l'esmentat Josep Ignasi Puig («Aquest llibre és de ]oseph Ignasi Puig, de Cardona»). Aquest manuscrit conté una col·lecció de receptes o ‘experiments' seus i un registre de conductes de Cardona. Encara un altre manuscrit mèdic en llatí (BFAUB 1666), amb còpies datades el 1733, conté un «Ex-libris doctoris Francisci Puig», repetit en la nota «Liber iste ad Franciscum Puig pertinet». Josep Ignasi consta que era teòleg en l'any 1775 (BFAUB 1611). Un Víctor Antoni Puig i Abat copiava obres de lògica i de metafísica en l'any 1759 (BFAUB 1912). I un Anton o Antoni Puig i Abat, de Cardona, era estudiant de medicina en els anys 1761-1763 (BFAUB 1675, manuscrit que havia estat de Francesc Puig; BFAUB 1677, amb còpies de Francesc Puig de 1696; BFAUB 1747, amb còpies segurament de Francesc Puig de 1698). Aquests darrers devien ser fills o descendents seus, i els responsables de conservar aquests manuscrits i el d'un Tractat de cirurgia en català, acabat per Francesc Puig l'octubre de 1697 (BFAUB 1673). El DBMC recull altres metges amb aquest nom, però es desconeix si hi tenien parentesc.
Bibliografia
Miquel Rosell (1958-1969), Inventario general de manuscritos ..., vol. 4, pp. 110-111 (ms. 1611), 145-147 (ms. 1640), 158-159 (ms. 1652), 172-173 (ms. 1666), 176-177 (ms. 1671), 179 (ms. 1673), 180-183 (ms. 1675), 183-184 (ms. 1677), 241-244 (mss. 1747-1748), i 382 (ms. 1912)
Danon Bretos (1971-1974), "Manuscritos de medicina ...", 27 (1973), 29; 29 (1973), 30; i 33 (1974), 29
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Puig, Francesc' (text i addenda)

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).