MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8806 (17 / maig / 2024)

Ferrer Cresques I (fl. Mallorca, 1333 - 1359)

Creació de la fitxa: 2024-01-07
Darrera modificació: 2024-02-01
Categoria social i professional
físic - jueu - metge
Activitat professional
Patró: Rei Pere III el Cerimoniós - Privada - Privada i rei
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Mallorca (regne)
Localitats: Palma [Ciutat de Mallorca]
Comentaris
Metge (físic) jueu de Mallorca, membre de la comunitat jueva de Palma. En l'impost del cabeçatge que el 1333 el rei Jaume III de Mallorca (1315 – 1349) implantà contra els jueus de Mallorca, els seus béns foren taxats en 60 ll. Aquesta quantitat li fou perdonada pels seus serveis prestats com a metge a diferents domèstics del rei de Mallorca (Pons; Riera). El 1342 residia a Perpinyà un fill seu del mateix nom, Ferrer Cresques, i també metge. Les seves activitats financeres el portaren a pledejar contra alguns dels seus deutors: Bernat Esteve, d'Alcúdia; Bernat Prats, batlle de Bunyola (Pons), que li devia el preu de 100 quartans d'oli. El 1346, va demandar davant el governador a diversos deutors de la vila d'Inca. Repetí la demanda a finals del mateix any contra altres deutors repartits en diferents viles mallorquines (Fajarnés). El 1359, Ferrer Cresques i el seu fill, venen una casa situada al Call de Palma a Guillem Rosselló, de Menorca (Pons), després de declarar que no tenien béns mobles. La casa afrontava amb la casa del jueu Jacob Didac, amb el carrer fora de la casa de Maimó Mahaní i amb un altre carrer (Pons).
Bibliografia
Pons i Pastor (1957-1960), Los judíos del reino de Mallorca ..., vol. 1, p. 61-63; 68
Riera i Sans - Rosselló Vaquer (1988-1989), "Deutes fiscals dels jueus de ...", p. 89
Fajarnés Tur (1929), Los Cresques: médicos judíos ...
Pérez (2005), Fonts per a l'estudi de la ..., p. 194, doc. 574
Contreras Mas (1997), Los médicos judíos en la ..., p. 128

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).