MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8805 (17 / maig / 2024)

Cresques Elies (fl. Mallorca, 1346)

Creació de la fitxa: 2024-01-07
Darrera modificació: 2024-02-01
Categoria social i professional
físic - jueu - mestre - metge
Activitat professional
Patró: Rei Pere III el Cerimoniós - Privada - Privada i rei
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Mallorca (regne)
Localitats: Palma [Ciutat de Mallorca]
Comentaris
Metge (físic) jueu de Mallorca, amb el títol de mestre. El 1346 pertanyia a la casa del rei Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387). Aquell mateix any, va obtenir permís per retirar de la forca els cossos de tres jueus amics seus ajusticiats: Salomó ben Aron, Mardufai Leví i Isaac Toní, jueus de Mallorca, per tal que els seus parents i amics els poguessin enterrar (Fajarnés; Pons).
Bibliografia
Fajarnés Tur (1929), Los Cresques: médicos judíos ..., p. 14
Pérez (2005), Fonts per a l'estudi de la ..., p. 195, doc. 581
Pons i Pastor (1957-1960), Los judíos del reino de Mallorca ..., p. 63
Contreras Mas (1997), Los médicos judíos en la ..., p. 128, s.v. 'Cresques Helías'

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).