MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8804 (17 / maig / 2024)

Vidal Nigrell (fl. Sineu, 1333 - 1348)

Creació de la fitxa: 2024-01-07
Darrera modificació: 2024-01-07
Categoria social i professional
físic - jueu - mestre - metge
Activitat professional
Privada i municipi
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Mallorca (regne)
Localitats: Sineu
Comentaris
Metge (físic) de Mallorca, membre de la comunitat jueva de Sineu. Metge amb el títol de mestre. El 1333, formava part, entre altres set jueus de Sineu, de la llista de contribuents a l'impost de cabeçatge exigit pel rei Jaume III de Mallorca (1315 – 1349) als jueus de Mallorca. El 1339 encara devia 4 ll per aquell concepte (Riera, Rosselló). El 1341, el lloctinent reial ordenà al batlle de Sineu que li fossin satisfetes les 10 ll anuals que li eren degudes per Pasqua i per Sant Miquel (Pons). Això podria fer pensar en la retribució com a metge contractat pel municipi. Reclamacions per retribució de serveis les féu també el metge de Sineu, Cresques Ferrecel (fl. 1354). Mestre Vidal tenia un fill del mateix nom, Vidal Nigrell, que el 1344 també vivia a Sineu (Mulet, Rosselló, Vaquer). Mestre Vidal va morir el 1348 durant l'epidèmia de pesta. Aquell any, la seva vídua sol·licità al lloctinent Santmartí que ordenés als batlles forans l'obligació de les persones de les seves respectives jurisdiccions a satisfer els deutes del seu marit (Santamaria).
Bibliografia
Riera i Sans - Rosselló Vaquer (1988-1989), "Deutes fiscals dels jueus de ...", p. 94
Pons i Pastor (1957-1960), Los judíos del reino de Mallorca ..., vol. 1, p. 62
Mulet Ramis (1994), La capitalitat de Sineu ..., p. 102
Santamaría Arández (Vol. 1, 1925; Vol. 2, 1928), "La Peste Negra en Mallorca", p. 112
Contreras Mas (1997), Los médicos judíos en la ..., p. 137

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).