MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8803 (17 / maig / 2024)

Cresques Ferrecel (fl. Sineu, 1354)

Creació de la fitxa: 2024-01-06
Darrera modificació: 2024-02-01
Categoria social i professional
físic - jueu - metge
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Mallorca (regne)
Localitats: Sineu
Comentaris
Metge (físic) jueu de la comunitat de Sineu. Era conegut com a metge de "faycha". El 1354 reclamava als oficials de la vila d'emprendre accions contra les persones que no li havien pagat l'estipendi pels serveis prestats com a metge (Pons Pastor). Poc abans, el 1343, ho feia també mestre Vidal Nigrell (fl. 1333 - 1348), de Sineu, qui reclamà oficialment les retribucions dels malalts que no l'havien pagat (Contreras).
Bibliografia
Pons i Pastor (1957-1960), Los judíos del reino de Mallorca ..., vol. 1, p. 62
Mulet Ramis (1994), La capitalitat de Sineu ..., p. 102
Contreras Mas (1980), "Un aspecte social dels metges ...", p. 206
Contreras Mas (1997), Los médicos judíos en la ... p. 127

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).