MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom88 (22 / November / 2024)

Albert el Gran (Lauingen, Suàbia, c. 1200 – Colònia, 1280)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2024-06-02
Categoria social i professional
bisbe - filòsof - professor - religiós OP
Comentaris
Eclesiàstic i filòfof alemany de l'orde dominicà. Fou bisbe de Ratisbona. La seva obra representa l'assimilació de la filosofia grega (Aristòtil) i arabomuslmana (Avicenna) per part de l'Europa cristiana. Mestre de Tomàs d'Aquino (1225 – 1274). Doctor de l'Església (Doctor universalis), que el reconeix com a sant. Vegeu també Albert el Gran (pseudo).
Bibliografia
Geyer (1951-<2019>), Sancti doctoris Ecclesiae Alberti ...
Asúa (2005), "Albertus Magnus"
Enllaços
GEC
Wikipedia ENG
Variants del nom
Albertus Magnus
Albert Magne

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).