MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom8793 (22 / November / 2024)

Zerahia ben Isaac ben Saltell (fl. Barcelona, 1270 - 1290)

Creació de la fitxa: 2023-12-14
Darrera modificació: 2023-12-16
Categoria social i professional
filòsof - físic - jueu - metge - traductor
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Metge (físic), filòsof i traductor jueu, nascut probablement a Barcelona. El 1277 va anar a Roma on va escriure totes les seves obres, abans del 1290. Es desconeixen les dates del seu naixement i mort; tanmateix, l'any 1290 es considerava un vell, l'hora del qual havia arribat de tornar al seu lloc de naixement i ser enterrat amb els seus avantpassats. No se sap res d'ell després de 1291. A Roma es va convertir en una autoritat reconeguda en filosofia i en exegesi filosòfica de la Bíblia, i durant alguns anys va impartir cursos per a joves jueus de la Guia dels perplexos de Maimònides (1138 – 1204). En contrast amb el lideratge rabínic de la comunitat barcelonina, que en aquell moment estava influït de manera decisiva pels ensenyaments de Mossé ben Nahman (1194 – c. 1270), el lideratge comunal jueu de Roma era partidari de l'enfocament racionalista-naturalista de Zerahiah. El pensament de Zerahiah es basa en gran part en la filosofia jueva i islàmica que va estudiar a Espanya, i els seus escrits només fan ressò dels conceptes escolàstics. L'únic pensador jueu, a més de Maimònides, el pensament del qual Zerahiah utilitza conscientment va ser Samuel ibn Tibbon. Zerahiah creia en la plena harmonia de la Torà i la ciència, o més precisament, entre el significat esotèric de la Torà i les doctrines exotèriques de la filosofia, una creença a la base del seu enfocament exegètic de la Bíblia. La seva visió filosòfica era essencialment aristotèlica, sovint d'acord amb els comentaris d'Averrois. Entre les seves obres personals destaquen el Comentari a Job, obra que demostra que la seva llengua materna era l'àrab, i el comentari a la Guia dels Perplexos de Maimònides. D'entre les seves traduccions cal agrupar les obres filosòfiques de l'àrab a l'hebreu, i les traduccions mèdiques. De Galè: "De Causis et Symptonatibus" i "Katagene", cap. 1–3. El Cànon d'Avicenna (inacabat). I de Maimònides: Els Aforismes; el Tractat sobre drogues tòxiques i el Tractat més breu sobre les relacions sexuals.
Bibliografia
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp. 39 i 55
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s.v. 'Zacarias ibn Isaac'
Enllaços
https:/​/​www.jewishencyclopedia.com/​articles/​6848-gr ...
https:/​/​www.encyclopedia.com/​religion/​encyclopedias ...

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).